Aquest és el lema que es llegeix a la primera plana del llibre de registre que hi ha a la caixa metàl·lica de la creu, també metàl·lica, del cim de la serra de Sant Amanç. Vaja, ben bé al cim no està aquesta creu, renovada el 1978 pel Club Excursionista de Ripoll, doncs es troba una mica més al sud del punt culminant de la serra. De fet des de la mateixa carena la panoràmica és minsa car es troba envoltada de bosc, mentre que la creu està ben ancorada sobre una roca que obre la panoràmica vers al sud.
El passat diumenge vam anar a caminar per aquesta serra del Ripollès, la de Sant Amanç, que enllaça amb el Taga i la serra Cavallera, pel coll de Jou. Mai hi havia estat en aquest paratge tranquil i revoltat amb boscos de roures, faigs i pins, que s'encaramen pel rocam buscant les millors condicions. Els prats hi esquitxen de verd les suaus colladetes i envolten antics masos enrunats i d'altres de ferms i habitats.
El passat diumenge vam anar a caminar per aquesta serra del Ripollès, la de Sant Amanç, que enllaça amb el Taga i la serra Cavallera, pel coll de Jou. Mai hi havia estat en aquest paratge tranquil i revoltat amb boscos de roures, faigs i pins, que s'encaramen pel rocam buscant les millors condicions. Els prats hi esquitxen de verd les suaus colladetes i envolten antics masos enrunats i d'altres de ferms i habitats.
L'excursió la vam començar al collet de Sant Grau, on s'hi arriba des de Campdevànol. Voregem una pedrera per l'est seguint una pista que amb vàries llaçades guanya altitud fins a enllaçar amb el GR-3, que no deixarem fins al coll de Saltor. Bona part del camí que farem està també assenyalat com a itinerari de natura de Sant Julià de Saltor, amb panells informatius de les panoràmiques, la vegetació i la fauna de la zona.
El camí surt del bosc i passem per un tram de camí ben adobat obert en un petit grau on unes plaques commemoratives ens recorden el 25è i 50è aniversaris del Grup Excursionista Campdevànol. Arribem a uns prats on es troba el mas enrunat de Corones i seguim per la pista que envolta pel sud el serrat dels Llamps fins al coll de Saltor. Abandonem el GR-3 i ens enfilem cap a la serra per un corriol emboscat.
Arribant al capdamunt de la serra hi trobem encara restes de les darreres nevades i intentem guaitar el vessant sud del Taga però els arbres no ens permeten tal experiència. La tornada ens conduiex a Saltor, on fa temps la rectoria feia de refugi del Club Excursionista de Ripoll, i seguim baixant pel camí dels Graus fins al coll de Capdevila que ens menara cap al punt d'inici.
Una bona jornada de descoberta que he intentat explicar a la meva filla amb aquest dibuix.
2 comentaris:
Magnífica la proposta de mostrar les excursions amb mapes personals, clars, il·lustratius i entenedors pels nens i per tothom. En una època de GPS per moure'ns rependre el contacte amb el paper i el llapis és estimulant.
El Sant Amand o Amanç és un cim discret i petit, però altament gratificant. No hi espereu les emocions de les grans ascensions, però si les satisfaccions dels llocs bonics i acollidors.
Publica un comentari a l'entrada