Malgrat la boira avancem

Aquesta va ser la tònica de la darrera excursió que he fet. Era mitjan gener i vam anar al Ripollès, a la serra de Montgrony per la banda de Campelles.

Seguim la pista amb fins que el gel i la neu ens obliguen a deixar el vehicle. Esmorzem, preparem la motxilla i iniciem l'excursió. La idea és pujar al cim de la Covil. El dia és gris però podria escampar. A mesura, però, que avança el matí els núvols baixen i la boira s'instal·la. El vent està calmat.

Passat el refugi forestal del Pla de Prats ens calcem les raquetes. La neu és abundant, avancem pel mig del bosc amb el mapa a la mà per no perdre el camí, que és ben cobert de neu, fins arribar al coll de Pan.

En aquest punt ens plantegem girar cua, però les ganes de seguir són immenses. La visibilitat no és òptima però intuim el fil de la carena que ha de conduir al cim.

Ens descalcem les raquetes per facilitar la progressió pel primer tram de carena on el pendent, la roca i alguns arbres així ho aconsellen. Després, la carena esdevé un llom esclarissat i tornem a calçar-nos les raquetes per progressar fins al cim de la Covil (2.001 m). Sens dubte aquest és un bon mirador, ens orientem cap als principals cims i serres que si no fos per la boira tindríem al nostre abast.

Fem broma al respecte. Però l'excursió ha de seguir de tornada al cotxe. El camí el fem sense cap problema, desfent les nostres mateixes traces deixades a la neu. Sense presses, atents a cada trepitjada, xerrant i gaudint d'un dia d'excursió malgrat la boira.

I és que sovint les ganes de sortir a la muntanya esdevenen una necessitat, i cal aprofitar el moment malgrat les condicions no siguin les més òptimes. En aquest cas, la boira no ens va deixar gaudir del paisatge, però si d'una caminada enmig d'un bosc nevat. A més, això referma més la nostra relació amb aquest medi, la muntanya, per a molts hostil, i el que és més important la confiança i estima vers els companys d'excursió. La primera sortida hivernal de la temporada també esdevé un test per tot aquell material que fem servir de tant en tant. La llàstima és que massa sovint, la primera hivernal de la temporada esdevé la única. Però això són figues d'un altre paner.