diumenge, 19 de juliol de 2009

La cançó del lladre


Quan jo n'era petitet
festejava i presumia,
espardenya blanca al peu
i mocador a la falsia.

Adéu, clavell morenet!
Adéu, estrella del dia!

I ara, que ne sóc grandet,
m'he posat a mala vida.
Me só posat a robar,
ofici de cada dia.

Vaig robar un traginer
que venia de la fira,
li prenguí tots els diner
si la mostra que duia.

Quan he tingut prou diners,
he robat també una nina,
l'he robada amb falsedat,
dient que m'hi casaria.

La justícia m'ha pres
i en presó fosca en duia.
La justícia m'ha pres
i em farà pagar amb la vida.

M'agrada la música d'aquesta cançó popular catalana. És del mestre Miquel Llobet (1878-1938). He triat aquesta interpretació d'entre moltes que hi ha per la xarxa.

Hi ha però moltes versions: la clàssica d'en Joan Manuel Serrat, la gal·làctica d'en Sisa i Comelade, la rumbera de La Troba Kung Fú; no he trobat, però, la d'en Xesco Boix.

----------


2 comentaris:

MPG ha dit...

Han passat dies d'aquest post, però avui he trobat un altre que canta també aquesta cançó, i n'explica algunes coses que ja deus daber:

http://www.ferransavall.com/canco_lladre.php

Jaume ha dit...

Gràcies, no el coneixia. Sempre s'aprenen coses,