dimarts, 4 de maig de 2010

Mitja d'Empúries, el retrobament

El passat diumenge vaig córrer la I Mitja Marató d'Empúries que, juntament amb una prova de 10 km, s'estrenava enguany al voltant de la Marató d'Empúries. Ha estat un encert aquest nou format de matinal atlètica a Empúries. Fins ara la marató s'havia combinat amb un terç de mataró, però la resposta dels atletes populars ha estat millor amb la proposta d'enguany.

Dit això, la cursa ha estat molt satisfactòria per a mi. Des de l'Escala vaig anar caminat fins a Empúries, on es munta la sortida i l'arribada. Com els altres anys en que he participat en aquesta cursa (un cop a la marató i dues vegades al terç), la passejada fou molt agradable amb l'encalmat golf de Roses com a horitzó encerclat pels relleus dels estreps més orientals dels Pirineus.

Només iniciar la cursa les sensacions van ser molt positives. El dia, núvol i plujós, era ideal per córrer. En tot moment vaig sentir-me molt relaxat, sense forçar i afinant el ritme a mesura que anaven passant quilòmetres.

El registre assolit m'ha satisfet doncs ha estat el millor de la temporada, però les sensacions viscudes durant la cursa i després m'han motivat a plantejar nous reptes atlètics, entrenaments i curses. I és que aquesta temporada he deixat un xic relegada la distància de 21,097 km. A les dues mitges fetes a la tardor (Castellbisbal i Ripoll) vaig acabar tocat, i al febrer a Barcelona vaig retirar-me al quilòmetre 10. La manca de motivació i el cansament, van fer decaure l'entusiasme que ara he recuperat.