divendres, 8 de novembre del 2013

Gràcies amiga muntanya


El cap de setmana és el moment de trencar amb la rutina -si n'hi ha-, amb els horaris de feina o d'estudi -si n'hi han-. El cap de setmana, a banda d'atendre les rutines domèstiques i familiars, també ens ha d'aportar temps pel descans. Descans físic, però també descans de l'ànima, espiritual. Per a mi aquest descans es tradueix en la majoria dels casos en sortir d'excursió a la muntanya o bé anar a córrer -més pel pla que costa amunt, això si-.

A vegades l'excursió, però, bé a través de la lectura, de les imatges de fotografies que fan encara més anhelat el temps de passejada, d'excursió corriol enllà, vers un cim, un bosc o una font on assedegar-se.

Poemes com "Descans" de Joana Raspall, publicat a Com el plomissol. Poemes i faules (La Galera, 2013), llibre reeditat amb motiu del centenari de l'escriptora, em fan pensar en la dimensió contemplativa que ens ofereix la natura i especialment els seus indrets més inhòspits com els cims de les muntanyes o els boscos a la tardor o l'hivern. És un plaer llegir aquests poemes de Joana Raspall acompanyat dels menuts de la casa i veure com també remou als adults.

Descans
Ha deixat compactes, "tele"
i jocs de l'ordinador;
avui és dia de festa
i se'n va d'excursió.

Fa temps que no veu muntanya,
que no olora romanins,
que no veu nius a les branques
ni s'ajeu a sota els pins...

Fa temps que enyora el silenci
de la terra, al seu entorn,
perquè els sorolls li fan nosa
i li pesen sota el front.

Té la vida massa plena
d'aparells, música i veus
i figures forasteres!

Quin plaer, sentir que els peus
llisquen sobre la pinassa
tan silenciosament,
i que cap remor feixuga
no li torba el pensament!

La feina de cada dia
amb goig demà la farà.
Gràcies amiga muntanya,
per deixar-lo reposar!

Joana Raspall, Com el plomissol. Poemes i faules (La Galera, 2013)

4 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Sí, gràcies,amiga muntanya. I amiga poesia.
De fet, dues bessones.

marta (volar de nit) ha dit...

Gràcies per compartir poema bonic i sensacions, sovint, enyorades durant set dies, set setmanes, set mesos o set anys... qui sap!

Jaume Ferrández Rubió ha dit...

Xiruquero, la muntanya inspira molts poemes, versos i escrits. Fa un parell d'anys es va publicar "Antologia de la poesia de muntanya" de Josep Fatjó (Editorial Montflorit), on hi trobem un bon recull.

Jaume Ferrández Rubió ha dit...

Marta, això del temps és força relatiu. Cal fer d'aquest descans una habitud per no haver d'enyorar allò que ens fa sentir bé. Alhora, un bonic poema ens recorda que alguna cosa no va bé i que ens cal descansar, però també ens fa presents les sensacions que ens reconforten. Un succedani eficaç, si més no. I llegir poesia a la muntanya?