dilluns, 22 de novembre de 2010

Jean Bouin 2010

Ahir vaig córrer la cursa open de la Jean Bouin. És la meva tercera participació en aquesta prova i vaig poder constatar una vegada més com aquestes curses de caire popular han guanyat participants en els darrers anys i per a molts esdevé un punt de trobada per córrer amb amics, coneguts i prendre els carrers de la gran ciutat durant un matí de diumenge. Si en la meva primera participació, l'any 2002, els arribats no superaven el miler, i el 2006 van ser uns 2.500, ahir van finalitzar aquesta cursa de 10 km gairebé 7.200 atletes.


Vaig fer 4 minuts més que a la cursa de la Sagrera del diumenge anterior, amb uns 350 corredors i corredores arribats, i és que les curses multitudinàries no ajuden a mantenir un ritme de cursa constant i no són propicies per fer bons temps donat que es produeixen aglomeracions en els girs o canvis de ritme sobtats. Però això no vol ser una excusa, al contrari. Hi ha curses populars i curses populoses. En aquestes segones un ja sap al que va i és millor no plantejar-se cap objectiu més enllà de gaudir de la cursa, d'un matí fresc però assolellat i recórrer trams comuns a altres curses que es fan a Barcelona.

Particularment vaig gaudir del recorregut, sense forçarel ritme en cap moment i amb molt bones sensacions. De fet, en alguns moments de la cursa, i fins tot previs, vaig reviure moments de les darreres maratons que he corregut a Barcelona. Els pavellons firals, la sortida i l'arribada i alguns trams del recorregut em van recordar altres curses, però sobretot la marató.

A més, vaig fer l'aproximació a la cursa i el retorn a casa corrent, la qual cosa va convertir una cursa matinal de 10 km, en una sessió d'entrenament de gairebé 19 km. Sensacions i quilòmetres semblen fixar-se en la data del 6 de març de 2011.