Olor a terra mullada, llamps i trons que omplen l'espai, sensació de lleugeresa a l'espera de la calma. Malgrat sovint ens esguerri els plans, la pluja d'estiu neteja per fora i per dins.
Una cançó de CCR em fa pensar en tempestes d'estiu i algunes tardes amb el nas enganxat a la finestra veient ploure fins al desitjat arc de Sant Martí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada