diumenge, 9 de juny de 2013

Matinal al Puig Madrona

A l'extrem nord-occidental de la serra de Collserola trobem el Puig Madrona (341 m), una magnífica talaia que separa el Baix Llobregat del Vallès Occidental i que malgrat la seva escassa alçària esdevé un dels millors miradors dels confins de l'àrea metropolitana. Cap a l'oest la panoràmica domina bona part del Baix Llobregat, des del Papiol i Sant Andreu de la Barca fins al delta del Llobregat; la visibilitat cap al nord arribava avui a les muntanyes prelitorals de Montserrat, Sant Salvador de les Espases, l'Obac i la Mola; mentre que cap al sud es gaudeix de tota l'amplada dels turons emboscats de Collserola fins al cordal que s'estén entre el Tibidabo i el Puig d'Olorda.

El punt d'inici de l'excursió ha estat la masia de Can Barba, a la base del vessant nord de Puig Madrona. Després d'alguna divagació i dubtes de quin camí o pista calia seguir hem emprés l'ascensió seguint les marques blanques i grogues del PR C-35 que menen cap al cim. Primer per pista i tot seguit per un corriol dreturer, ens hem enfilat carena amunt envoltats d'un atapeït bosc d'alzines que desprenia olors de tardana i humida primavera. Sense pèrdua hem arribat al cim coronat per un vèrtex geodèsic i una torre de vigilància forestal.

Al cim hem coincidit amb altres excursionistes -pocs- i sobretot amb corredors i ciclistes de muntanya que després de recuperar l'alè emprenien sense gaire treva el seu descens. Un esperó rocallós parcialment arbrat ens ha convidat a seure per reposar, gaudir de la vista i fer alguna foto, nomenar les muntanyes (Sant Ramon, l'Ordal, Montserrat, Sant Salvador, la Mola, Tibidabo, Olorda...), pobles i ciutats (el Papiol, Sant Andreu de la Barca, Castellbisbal, Rubí, Terrassa...), fer un ganyip i un glop d'aigua. Les dues criatures, entre mos i glop i amb la seva desbordant i inacabable fantasia han lluitat contra algun ferotge senglar a lloms dels seus cavalls.

Hem seguit l'excursió baixant cap a l'àrea recreativa de la Salut on hem visitat l'ermita de la Mare de Déu de la Salut del Papiol, originària del segle IX, tot un tresor emmarcat entre prats i bosc. A continuació hem anat pel GR-96 direcció Valldoreix, sender que hem abandonat en uns cinc minuts per seguir els rètols del parc en direcció a Can Barba. Aquest camí és una pista tranquil·la i poc transitada que voreja el puig pel seu vessant oriental i enllaça amb el PR C-35. Arribats de nou al PR hem desfet el camí fins al punt d'inici.

En resum, una bonica excursió matinal que ens ha descobert un racó de Collserola per a nosaltres encara desconegut. A banda de les aturades per ganyipar i badar, l'ascens l'hem fet en uns 45 minuts, el mateix que hem trigat en retornar al punt d'inici.

La muntanya de Montserrat des del cim del Puig Madrona.
Per la seva àmplia panoràmica al cim del Puig Madrona hi trobem una torre de vigilància forestal.
L'ermita de la Mare de Déu de la Salut del Papiol, originària del segle IX i que dóna nom a una àrea d'esbarjo, s'assenta al sud del Puig Madrona.
Làpida que es troba a l'entrada de l'ermita de la Salut.
Aspecte de la tranquil·la pista que enllaça en GR-96 i el PR C-35 pel vessant oriental de Puig Madrona.