dimarts, 29 d’abril de 2014

Annapurna Est. 40 anys d'una fita per l'alpinisme català

Avui fa 40 anys que Josep Manuel Anglada, Jordi Pons i Emili Civís assolien el cim verge de l'Annapurna Est (8.026 m). Era la primera ocasió que alpinistes de l'Estat espanyol trepitjaven un cim de més de 8.000 metres. A més d'Anglada (cap), Pons (director tècnic) i Civís (sotscap), el grup era format per sis expedicionaris més: Marià Anglada (metge), Enric Benavente, Xavier Pérez Gil, Manuel Martín, Antoni Villena i Eduard Blanchard. Completaven l'expedició una desena de xerpes i fins a 300 portadors encarregats de traginar les 7 tones de material i queviures necessaris pels tres mesos d'aventura.

El passat 10 d'abril el Centre Excursionista de Badalona, com a colofó del seu "Cicle de projeccions del CEB", va celebrar el 40è aniversari de l'Annapurna Est reunint a sis dels expedicionaris. L'acte va omplir l'auditori del Museu de Badalona on a més de muntanyencs i socis del Badalona, s'hi van aplegar un bon nombre d'aficionats i amics dels protagonistes. Durant l'acte es va projectar un interessant recull de fotografies de l'expedició en un muntatge audiovisual inèdit que contextualitza el moment de l'alpinisme en la dècada del 1970 i relata els diferents moments de l'expedició. Va ser, sens dubte, un bon record del primer 8.000 estatal. Però també fou un homenatge a la trajectòria d'una generació d'alpinistes que ja havien realitzat destacades ascensions als Alps, Andes o Hindu Kush, protagonistes d'uns temps on tot estava per fer i només uns pocs tenien la tècnica i experiència suficients, i les possibilitats necessàries, per dur a terme els seus projectes i aproximar l'alpinisme català al nivell de l'alpinisme mundial.

D'esquerra a dreta: Manuel Martín, Xavier Pérez Gil, Jordi Pons, Josep Manuel Anglada, Emili Civís i Antoni Villena, membres de l'expedició a l'Annapurna Est de 1974, durant l'acte celebrat al Museu de Badalona.
La ruta oberta a l'Annapurna Est coincidia fins el Camp 2 amb la seguida per l'expedició francesa que el 3 de juny de 1950 assolia l'Annapurna I (8.091 m) amb els alpinistes Maurice Herzog i Louis Lachenal, i que suposà el primer 8.000 de la història de l'alpinisme. A partir del Camp 2 el grup català va obrir la ruta per l'esperó nord que va directe a l'Annapurna Est. L'atac final s'inicià des del Camp 5 (7.490 m) i després de gairebé catorze hores de dificultosa progressió, a les nou del vespre del 29 d'abril, arribaven al cim. El descens va ser llarg i fatigós degut al cansament, el fred i la foscor de la nit.

El llibre de Jordi Pons "Annapurna Est. Un 8.000 verge" (Editorial Juventut, 1976), amb pròleg de Josep Manuel Anglada, relata detalladament l'expedició, des de les dificultats amb que es van trobar (tempestes, vent, allaus, entrebancs burocràtics, vagues dels portadors, poca col·laboració dels xerpes...) fins als moments d'emoció i alegria per haver assolit el cim. El llibre també conté notes i comentaris sobre el material utilitzat (tendes, botes, roba...), apunts sobre aspectes mèdics -apartat elaborat pel doctor Marià Anglada- i un breu perfil sobre trajectòria dels alpinistes que hi van participar. 

Sens dubte, aquesta fou la referència per a posteriors expedicions catalanes a l'Himàlaia i a altres serralades, amb molts cims per assolir i rutes per obrir.