dilluns, 5 de setembre de 2016

Freddie Mercury (1946-1991)

Avui fa 70 anys que va nèixer Freddie Mercury, el líder de Queen. Mercury -el seu nom original era Farockh Bulsara- va néixer a Zanzíbar, llavors protectorat britànic, fill d'una família d'origen parsi. Amb vuit anys els seus pares el van enviar a estudiar a l'Índia i no va ser fins al 1964 que la família es traslladà definitivament a Anglaterra.

A inicis dels anys 1970 es va començar a configurar el que seria la banda Queen, formada per músics que amb el temps també van resultar extraordinaris com el guitarrista Brian May, el bateria Roger Taylor el baixista John Deacon. El 1973 Queen va publicar el primer disc, amb el mateix nom de la banda. Al llarg d'aquella dècada àlbums com "A nigth at the opera" (1975) o "Jazz" (1978) van consolidar la banda.

Freddie Mercury va trascendir Queen i és recordat pel seu carisma i extravagància dalt dels escenaris, a més dels seus dots com a compositor i vocalista, amb gran amplitud de registres, tal com demostal costat de Montserrat Caballé amb el tema "Barcelona" que van interpretar amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992.

Les cançons de Queen han esdevingut clàssics i la llista de favorites seria difícil de completar: "Somebody to love", "Bicycle race", "Don't stop me now", "Love of my live", "We are the champions" o "Under pressure", que interpretà al costat de David Bowie, en serien bons exemples.

Però la cançó que se'ns dubte s'associa a Queen és "Bohemian Rhapsody", una cançó que va trencar esquemes per la seva estravagància, composició i durada, sis minuts. Precisament la durada de "Bohemian Rhapsody" va ser un punt de controversia entre la banda i la discogràfica, que considerava que era massa llarga per formar part del senzill de presentació de l'àlbum "A nigth at the opera". Al final s'imposà el criteri dels autors i va ser tot un èxit.

"Bohemian Rhapsody" ha esdevingut un clàssic. Trobem versions de tota mena: la del pianista francés Frédéric Chaslin, director de l'Orquestra Simfònica de Jerusalem; la del músic hawaià Jake Shimabukuro, que interpreta una versió amb ukelele; la de la banda de tribut Momo, i una de més informal i divertida amb The Muppets.

Però sens dubte, l'original és la millor versió.





2 comentaris:

Assumpta ha dit...

¡Quina meravella! ¡Jo tenia aquest single de Queen! i ves a saber on deu haver anat a parar...

Me'l va regalar un noviet que tenia quan tenia quinze anys (jo). El vaig escoltar (el disc) i em va fascinar.

Mon pare, que era molt fan de la música clàssica (tot i no tenir estudis específics musicals) m'havia fet estimar la bona música (pel fet d'escoltar-la quan ell la posava al toca-discs de casa) i... a l'instant, vaig saber que "allò també seria algun dia música clàssica!!"

¡Bohemian Rapsody! ¡Quina meravella!

Des de llavors que sóc fan de Queen...

I boja enamorada de Barcelona com sóc... pots imaginar les meves sensacions amb la cançó Barcelona (evidentment tinc la cassette amb TOTES les cançons que van gravar junts, que molta gent creu que tan sols va ser Barcelona i prou)

¡Visca els genis musicals! :-))

Jaume Ferrández Rubió ha dit...

Gràcies Assumpta pel teu comentari.

La música de Queen m'acompanya des que era un adolescent, però no he sabut apreciar el seu talent fins fa poc, que he redescobert moltes cançons al costat de les meves filles que en són una mica fans tot i la seva curta edat.