dijous, 7 de setembre de 2017

Emil Zátopek, la locomotora humana


Córrer (Raig Verd, 2014), de Jean Echenoz i traducció d'Anna Casassas, narra la trajectòria del mític atleta Emili Zátopek (Kopřivnice, 1922 - Praga, 2000).

Zátopek, conegut com la locomotora humana, va marcar una època en l'atletisme de fons amb més de divuit rècords mundials. La seva tècnica, trencadora i mancada d'estil per molts, era per contra molt efectiva, fruit potser de la seva entrega constant i capacitat de patiment. Fou olímpic a Londres (1948), a Hèlsinki (1952) i a Melbourne (1956), amb un total de 4 medalles d'or i una de plata. A Londres aconseguí l'or en els 10.000 m i la plata en els 5.000, mentre que a Hèlsinki guanyà l'or en 5.000 m, 10.000 m i marató, una fita mai igualada. També fou campió d'Europa dels 10.000 m (1950 i 1954) i dels 5.000 (1954).

Sens dubte el context polític i social de la Txecoslovàquia del moment -Segona Guerra Mundial, postguerra i guerra freda-, van marcar la seva carrera, com la de tota Europa, és clar. Les seves primeres gambades les va fer en plena invasió alemanya i sense convenciment ni esma per l'esport en general. Després van venir els èxits esportius, la glòria olímpica i els anys d'heroi nacional fins a la davallada als inferns en ser expulsat del partit comunista i l'exèrcit pel seu suport al reformista Alexander Dubček durant la primavera de Praga de 1968.

Echenoz narra amb ric llenguatge i estil irònic, una trajectòria curulla d'èxits atlètics i també de contrarietats, i com Zátopek ho va assimilar i patir al costat de la seva companya Dana Zátopková, també atleta, or a Hèlsinki (1960) i plata a Roma (1960) en llançament de javelina. Una lectura necessària d'aconsellable relectura que ens acosta a un mític atleta i ens descobreix com el poder condiciona sobre manera el destí de les persones.



Cap comentari: