Excursionisme i transmissió cultural

Transcripció d'una entrevista realizada per documentar una proposta de recerca sobre "L'excursionisme com a institució de transmissió cultural". La persona entrevistada era sòcia activa d'una entitat excursionista de la ciutat de Barcelona.

-Des de quan ets sòcia de l'entitat?
-Fa uns 8 anys, quan em vaig casar. El meu marit és l'excursionista de la família, i fa més anys que és soci. Havíem sortit alguna vegada junts d'excursió i en casar-nos jo em vaig fer sòcia. Des d'aleshores participo en alguna excursió però no massa sovint. M'agrada conèixer gent i a mesura que passa el temps he anat fent amistat amb els socis de fa més anys.

-Quines funcions desenvolupes a l'entitat?
-Sóc secretària de la junta directiva. M'agrada participar en això de l'associacionisme. Fa anys que havia format part d'un esbart dansaire. El fet que ara sigui una entitat excursionista no varia gaire. M'agrada poder ajudar a tirar endavant l'entitat, i més quan no hi ha gaire gent disposada, com és el cas. Per mantenir el funcionament sempre hi ha qui dedica el seu temps i ara em toca a mi, sóc la més jove de la junta i penso que tinc coses a aportar, tot i que sovint topi amb les velles estructures i maneres de fer.

-És difícil introduir-se o que t'acceptin en un primer moment. Aquests grups són molt tancats, fa molts anys que funcionen i es donen unes relacions difícils de canviar.

-Què vols dir amb això, que són sectaris?
-No, senzillament que els cercles d'amistat fa temps que funcionen, la gent es coneix i tothom sap de quin peu calça. És més cómode seguir així que no pas fer l'esforç d'obrir-se a conèixer noves persones, maneres de fer i de pensar. La diferència generacional entre els grupets que s'han format al club també és important.

-Però això no es contradiu amb l'esperit tant divulgat de l'excursionisme de compartir, amistat i companyonia?
-Crec que no. No es tracta d'una contradicció. Aquests valors, ara i abans, no deixen de ser un mite. Per què ha de donar més "bon rotllo" un excursionista que no pas qualsevol persona d'un altre col·lectiu? Als excursionistes els agrada compartir les seves coses i experiències en un entorn d'amistat, però per assolir aquesta amistat el nouvingut ha de fer el primer pas i ser persistent. Sense voler ser excloent, es tracta de voler formar part d'un club o entitat on tot ja està constituit.

-Aleshores, per fer-se soci del club, quin procediment s'ha de seguir?
-Doncs anar a la seu social, inscriures i pagar la quota corresponent. Segons els estatuts de l'entitat dos socis han d'avalar la nova incorporació. És clar que això ara és un formalisme, però en el seu moment, als inicis de l'entitat, l'aval comprometia als socis que presentaven al nouvingut. Tot i això, l'entitat s'interessa per les motivacions de l'aspirant a soci. Sovint és per poder estar federat, doncs si no ets membre d'una entitat excursionista no et pots federar per lliure, i sense la llicència federativa no pots accedir a l'assegurança d'accidents, i a altres serveis. En qualsevol cas, ara no es posen problemes a qui es vol associar, doncs costa molt fer nous socis, i entre les defuncions i les baixes, anem enrere amb el nombre de socis.

-I si els socis van minvant, que passarà dintre d'uns anys, quin penses que és el futur de l'entitat?
-Doncs que s'haurà de tancar. D'una banda, per que economicament no serà sostenible. I de l'altra, per que és difícil mantenir una activitat, programar excursions, cursets, etc. si sempre són els mateixos que ho organitzen. Quan aquests es facin grans, se'n cansin, o bé, prioritzin altres àmbits de la seva vida, no hi haurà ningú per continuar. Els fills dels que han estat socis de sempre, no s'han dedicat gaire a l'entitat. Si els ha agradat la muntanya han anat a parar a altres entitats de més nom, amb més recursos i projecció. Això si, molts d'ells han estat socis des del dia que han nascut.

-Creus que això passa a totes les entitats excursionistes?
-No ho sé, però està clar que contra més socis i més dinamisme té una entitat més números té per aguantar. El nostre club va passar per millors moments, segons diuen els més veterans, però ara es donen unes circumstàncies que semblen apuntar cap a una sola direcció. A la ciutat de Barcelona hi diverses entitats petites amb més de 50 o 60 anys de trajectòria que no s'han adaptat als nous temps. La pèrdua de socis i de dinamisme els situa en una posició delicada. És el cas de la nostra entitat, molt hauran de canviar les coses per que d'aquí a uns anys no haguem de plegar.

-Penses en alguna possible solució?
-Sempre s'ha parlat de la possible unificació de diverses entitats, per tal de compartir despeses i estructures comunes. Però això mai s'ha tirat endavant, en part per la falta de voluntat i perque ha pesat més la rivalitat històrica entre entitats. És curiós, però la identitat com a grup, ha estat sempre per sobre de la identitat com a col·lectiu. Una possible sortida seria la reconversió, mirar que podem aportar des de les entitats a la societat. L'excursionisme sempre ha defensat valors que avui en dia encara són vigents, i que a través del coneixement del territori o de la pràctica esportiva es poden continuar divulgant. El principal problema és que la majoria d'entitats funcionen únicament a través d'estructures de voluntariat, i sense un recolzament institucional és difícil de sostenir.

Quatre anys després la situació a l'entitat no ha variat gaire. La persona entrevistada, tot i ser sòcia, s'ha desvinculat de l'entitat per prioritzar la vida familiar.

Fira del llibre de Collsacabra

Ahir a la tarda vaig estar a Rupit, a la 7a Fira del Llibre de Muntanya. No vaig fullejar gaires llibres, ni badar per les parades. Anecdòticament, em semblava més una trobada de geògrafs de la promoció del 92 que una fira de llibres. Però principalment va ser un retrobament amb persones que d'una manera o altra estan vinculades al món de la producció editorial de llibres de muntanya, guies i mapes excursionistes des de l'aficció, la passió o la professió.

També va ser un punt de coneixença de col·laboradors de la revista Vèrtex, és molt important poder posar cara a les persones amb les que l'únic contacte és el telèfon o el correu electrònic, a més de xerrar sobre nous projectes i propostes. I com no de retrobar a d'altres que van passar per Rupit dissabte passat.

Només arribar i entrar vaig saludar al Raimon de la Llibreria Quera, canvi d'impressions, algunes propostes i fins després. A continuació ens trobem amb la Glòria i en Carles, acaben de sortir de la presentació del darrer llibre de Jordi Pons, el meteoròleg. Ambdós són membres impulsors de l'ACNA (Associació pel Coneixement de la Neu i les Allaus); amb ell vam compartir algun any a la facultat i ens trobem força sovint en alguna curses. Els acompanyen les seves filles i la Rosa, una altra excompanya de carrera que feia molts anys que no veiem.

Passem per davant de la parada del Gràcia i ens saludem amb en J. Cervera i en F. Sanahuja, cordialitat i bons desitjos. Després arribem al l'estand de la FEEC on els companys de la federació xerren breument amb Marta Ferrusola, qui va acompanyada per en J. Sicart.

Sortim del recinte firal i anem a buscar lloc per dinar. Rupit és petit i és fàcil coincidir amb coneguts al restaurant. A la taula del costat el gerent d'Alpina dina amb l'editor de Geoestel. Més enllà una extensa taula acull a membres del Gràcia i ben a prop reconec en F. Beato del CEC. Pel camí hem saludat al sempre amable i disposat gerent de Cossetània.

Cap a les quatre de la tarde sóc de nou a l'estand de la FEEC. A la sala del costat comença la sessió de tarda de presentacions de llibres: Araceli Segarra, Josep Nuet, Jordi Lalueza, Francesc Muntada, hi van passant amb les seves darreres novetats.

Amb en Nuet tindré ocasió de parlar més tard, i compartir impressions al costat de M. Salvà, professora de geografia de la meva promoció i ara vinculada a Piolet. D'aquesta editorial, que és present a la fira des de les primeres edicions, també saludo a la R. Mas, una altra geògrafa del 92. Aprofito per dir-li al Nuet que la seva germana va ser la meva primera monitora en unes colònies, cap allà el 1977, en el que segur van ser les meves primeres excursions i primers contactes amb la muntanya.

Saludo breument a F. Muntada, ha estat un any ben dur per a ell i em plau veure'l engrescat en el futur, així ha de ser. Amb J. Lalueza xerrem un xic més, no en va, darrerament hem tingut ocasió de compartir un petit projecte. Molt amablement em regala signada una guia seva que agraeixo sincerament.

A poc a poc, l'assistència de públic va minvant, potser per l'hora o potser per que a la carpa de conferències comença la projeccíó de l'Araceli Segarra. És moment d'acabar de presentar-se a col·labaradors fins ara virtuals, com en X. Cortacans, de Muntanya de Llibres.

Poc o molt les mateixes editorials, botigues i entitats de sempre. La fira és un bon punt de trobada dels actors d'una xarxa més o menys ja consolidada. Enguany per a mi ha estat una edició molt especial, el canvi de responsabilitat em fa valorar molt alguns comentaris i agraeixo els ànims que he rebut. Tot rutlla bé i espero que segueixi així.

La Casa dels Arbres

Avui he començat amb la meva filla petita un nou curs a l'espai familiar de "La Casa dels Arbres", al barri de Santa Eulàlia de l'Hospitalet de Llobregat. Aquest és el tercer any que hi vaig. El primer va ser amb la meva filla gran i el segon ja amb la petita. Enguany coincidim amb mares i nens que vam conèixer l'any passat, però també hi ha cares noves.

El concepte d'espai familiar és un lloc de trobada obert a les famílies amb nens de 0 a 3 anys. L'activitat principal consisteix en fer grups que, segons l'edat de l'infant, es troben un cop per setmana. Els infants van acompanyats normalment per la mare, encara que també hi ha algun pare, i es realitzen activitats conjuntes amb la participació d'infants i adults.

La dinàmica és senzilla: una estona de joc improvisat, després rotllana de cançons, esmorzar i altres activitats. Les activitats estan dirigides per unes monitores, normalment psicòlogues i psicopedagogues, especialitzades en educació infantil. Però més enllà de ser un lloc per distreure als nens, també és una bona ocasió per posar en comú dubtes, neguits, i compartim aquesta fantàstica aventura que és educar als fills.

A les tardes, l'espai familiar també ofereix ludoteca, i al llarg del curs s'acostumen a preparar activitats relacionades amb el Nadal, el Carnestoltes o la festa major del barri, a més d'organitzar una visita al zoo i un curset de piscina amb nadons. En definitiva, és un bon recurs que fomenta la relació dels nens amb altres nens, que ajuda a relativitzar tot allò que ens te ocupats i sovint preocupats com a pares, i també serveix per iniciar la socialització que suposarà més endavant l'escola i les diferents etapes educatives.

Particularment valoro molt positivament aquest recurs i em sento sortós de poder gaudir-ne. És cert però, que la flexibilitat del meu horari de feina m'ho permet.

I és en aquests aspectes on trobo que la nostra societat hauria d'avançar més. Actualment hi ha molta demanda de llars d'infants, però penso que seria més important i positiu per l'entorn de pares i fills crear les condicions favorables per tal que mares i pares estiguessin més hores amb els seus fills en aquesta etapa de 0 a 3 anys. És clar que també caldria tenir una actitud més activa i responsable vers l'educació dels fills.