Fa uns dies, abans d'aquest intens fred previ a l'entrada de l'hivern, vam pujar al castell d'Eramprunyà des de l'ermita de Bruguers, a Gavà. Aquesta és una excursió curta, d'intensa pujada però, i que en uns 25 minuts ens porta a un excepcional mirador sobre el sector més oriental del massís del Garraf i sobre bona part del delta del Llobregat.
L'excursió amb mainada, en aquest cas 4 i gairebé 3 anys, s'allarga ben bé fins a l'hora però guanya amb interès i és del tot completa. El camí és ple de roques que no podem deixar de pujar i saltar, passem per petits boscos que serveixen d'amagatall i on podem trobar cireretes de pastor, aglans i pinyes rosegades. Després, en una clariana, ens aturem a prendre alè i fer un glop per seguir i atenyer, ja per una ampla pista, les restes del mur del castell. Només cal seguir el camí per sobre una roca que fa de basament ferm del castell, per arribar a les portes de la seva església, un bon aixopluc per si de cas. Després ens endinsem amb cura entre els murs i panys de paret esfondrats, passem per arcs gòtics sense sostre i llindes de porta que s'aguanten a l'aire per acostar-nos a la vora del precipici des d'on guaitem una àmplia panoràmica.
De retorn cap al camí, sota unes alzines, trobem una família de tions somrients i amb barretina que adoptarem durant uns dies per complir amb la tradició. La sorpresa de les nenes és immensa, proporcional a la il·lusió dels pares que hem preparat amb molt de gust aquesta excursió.
De retorn cap al camí, sota unes alzines, trobem una família de tions somrients i amb barretina que adoptarem durant uns dies per complir amb la tradició. La sorpresa de les nenes és immensa, proporcional a la il·lusió dels pares que hem preparat amb molt de gust aquesta excursió.
