Acompanyament emocional

"El més savi a la vida és tancar les finestres i les portes de casa teva, encendre el llum de claror groguenca i quedar-te al teu interior, si pot ser amb un prestatge de llibres, amb un instrument musical i un calaix ple de belles partitures. O sigui: tancar les finestres i abaixar les persianes perquè l'habitació s'ompli de llum"

Fragment de Jardí d'hivern, de Monika Zgustova.

Sovint ens cal aquesta distància per estar amb nosaltres mateixos. Fer introspecció pot ser bo per discernir, escatir i prendre decisions. Però no és l'única opció. Sovint la força i l'empenta la trobem en els altres, que amb el gest i la paraula justa en el moment oportú ens recolzen i ajuden. Sentir-se escoltat, o simplement sentir una presència que t'acompanya, és molt important; malgrat sovint no ho percebem ni ho valorem prou.

Cursa del Prat 2010

El passat diumenge vaig córrer la cursa de la festa major del Prat de Llobregat. Aquesta és una cursa de 10 quilòmetres que com moltes d'altres que tenen lloc en poblacions dels voltants de Barcelona, ha anat creixent en nombre de participants en els darrers anys. Només a tall d'exemple, el 2004 hi van participar prop de 600 atletes i en aquesta darrera edició, que era la trentena, han finalitzat més de 1.100 corredors i corredores.

He participat en aquesta cursa en quatre ocasions i sempre m'ha resultat una bona cursa. El recorregut, que coincideix en alguns trams amb la cursa Delta-Prat que se celebra a la mateixa població a inicis de juny, és molt propici per fer bons registres. És en general planer, amb algun tram de terra i un final ràpid amb arribada a les pistes d'atletisme Moisés Llopart.

Enguany, després d'un estiu en què he mantingut un bon ritme d'entrenaments, la cursa m'ha anat força bé i a més he fet el millor registre en 10.000 m del darrer any i mig. No és que sigui un gran temps, però he estat tot aquest temps sense baixar dels 49 minuts, tot i quedar-m'hi ben a prop. Tot i que per a mi els temps assolits en una cursa sempre són relatius i no busco cap rècord ni objectiu, em satisfà i motiva trencar una barrera després de molt de temps.

Benvinguda tardor

Com si hagués estat en latituds meridionals, on l'hivern s'aferra al nostre estiu, aquest blog reneix quan arriba la tardor. I amb ella la pluja, que fa uns dies sembla refrescar i netejar l'ambient amb fuetades d'espetecs celestials.

Calia aquesta aturada, curta però vital; calia hivernar per gaudir l'estiu, banyar-se en llum i aire, i amb noves energies afrontar l'esdevenidor, més ordenat i necessàriament rutinari.

Enrere un estiu, llarg, sense calors excessives, amb el que hem sojornat a prop de muntanyes i rius, per gaudir de passejades, de l'aigua, dels horitzons i les persones.