La maresma de les Filipines

La primera excursió d'enguany ens ha portat a descobrir un dels espais naturals del Delta del Llobregat, el del Remolar-Filipines. Aquest espai està situat a tocar de la T-1 de l'aeroport del Prat i s'hi accedeix des de l'autovia de Castelldefels.

El primer tram de l'excursió, des de l'aparcament fins al punt d'informació, estava molt concorregut avui diumenge: famílies passejant, a peu o en bicicleta, aficionats als ocells amb les seves càmeres, binocles i trípodes, i gent amb ganes de passejar i estirar les cames. Un cop dins l'espai natural els visitants es reparteixen pels diferents camins i aguaits, i la visita segueix per a nosaltres un caire més particular.

La proximitat a l'aeroport fa que l'enrenou dels avions sigui continu, però un cop dins de la zona de la maresma l'entusiasme per observar les diferents espècies d'ocells ha fet que el soroll dels ocells metàl·lics anés passant desapercebut.

Des dels aguaits i les vores dels camins hem vist ànecs, fotges, corbs marins i altres ocells que encara no reconeixem però que ja aprendrem. També hem vist cavalls que pasturaven pels prats que hi ha entre els braços de l'estany del Remolar i les llacunes properes. Però una de les grans descobertes ha estat poder veure de ben aprop, des de l'aguait de la bassa dels Pollancres, unes tortugues que treien el cap i la closca de l'aigua.

Ha estat una bona matinal de descoberta en família. Penso que és un privilegi tenir a prop de la gran ciutat espais com aquest, doncs tot i tractar-se d'una natura molt urbanitzada i fràgil per les grans infraestructures que la circumden, doten el territori d'un ús no mercantil i aquest és un valor que com a ciutadans hem de reclamar i valorar. És una qüestió d'higiene territorial.

Sessió de proves

Fa uns dies vaig compartir una sessió d'entrenament amb l'amic Clariana. L'escenari triat per a l'ocasió va ser els voltants del turó de Sant Pere Màrtir, a l'extrem meridional de la serra de Collserola.

En Clariana em va oferir provar les seves noves sabatilles de muntanya. Tal com vaig comentar a finals de novembre va ser escollit juntament amb 200 corredors de tot l'Estat per provar unes noves sabatilles de trail running d'Asics, poder valorar les seves característiques i explicar el nou producte a coneguts i amics.

Vaig acceptar encantat aquesta oportunitat i tot seguit vam iniciar la sessió. Després d'una estona d'escalfament suau per la carretera de les Aigües ens vam enfilar per un sender costerut fins a la carena. En aquest tram de pujada ja vaig poder notar la diferència entre córrer amb unes sabatilles de muntanya i les que ho faig habitualment, que són més aptes per asfalt. Després ens vam decidir a pujar fins al turó de Sant Pere Màrtir, el tram més exigent de tota la sessió, doncs supera una rampa d'uns 50 m de desnivell en tan sols 250 metres de longitud. A més, el terra estava humit i de ben segur amb les meves sabatilles habituals hauria relliscat més d'una vegada. Sens dubte aquestes sabatilles tenen una molt bona adherència i a més donen molta seguretat, especialment a la baixada.

Després dels estiraments finals i d'haver recuperat una mica, vaig xerrar una estona amb en Clariana sobre les seves noves sabatilles, les curses de muntanya i la proliferació de proves i aficionats dels darrers anys a casa nostra.

Pel que fa a les bambes els hi posaria una bona puntuació, són còmodes, segures i fortes, però no me les compraria doncs el preu és força elevat. A més, com ja he dit en altres ocasions, a mi la muntanya m'agrada més per a caminar, i tot i que també acostumo a fer-hi sessions d'entrenament, les curses de muntanya m'atrauen més aviat poc. En qualsevol cas, em satisfà haver compartit aquesta breu experiència amb l'amic Clariana. Ell si que les està gaudint.

Tot esperant els Reis d'Orient

Ja fa dies que a casa, com a moltes llars on hi ha quitxalla, estem esperant l'arribada dels Reis d'Orient. La cavalgada prèvia a la nit més màgica de l'any és un dels moments culminants i més esperats.

Mentre, ja portem dies passejant i saludant als patges que s'han instal·lat amb les seves bústies a diferents punts del barri. A casa, a més d'escriure la carta amb les joguines i regals més desitjats, ens hem dedicat a cuinar uns pastissets per tal que aquesta nit reis, patges i camells agafin forces pel viatge de tornada.

També hem fet un mural per donar la benvinguda al seguici reial. L'hem fet aprofitant materials que teníem per casa: des d'un mitjó desaparellat fins a un barret de pare Noel, o les restes d'una sanefa i altres materials. Les nenes ho han passat d'allò més bé. I jo també, és clar.

Només cal esperar que es compleixin els nostres desitjos i que cap rei s'adormi pel camí, com passa a la cançó-conte dels Manel. Què tingueu uns bons Reis!