Taller de pintura

Els dies de pluja continuada, com avui, romandre a casa sense sortir pot arribar a ser molt estressant, especialment si hi ha criatures amb ganes de gresca contínua. En veure la previsió del temps pel cap de setmana es van activar les alarmes per tal de minimitzar el risc d'acabar bojos.

Un cop llevats i sense cap mena de pressa, hem allargat l'estona de l'esmorzar (entre setmana això no ho podem fer i els dissabtes ja és un bon costum, plogui o faci sol). En acabat hem convertit el menjador en un taller improvisat de pintura: les nenes han inventat colors, s'han empastifat i jugat a ser Miros i Picassos. I tot això sense crits ni nervis!

Després hem sortit per anar a dinar a casa els avis. Les nenes han estrenat botes d'aigua i han sucat els peus en tots els forats dels arbres del carrer camí del pàrquing. I qui no ho faria!

En acabat de dinar una estona de dibuixos a la tele: Bugs Bunny, Tom i Jerry, i altres. I tot seguit, hem explorat una mica més la vena creativa de les joves artistes i el resultat ha estat una petita mostra que a hores d'ara decora el menjador de casa dels avis.

Vaja, una jornada de pluja ben aprofitada i sense gaires nervis, ni més ni menys que altres dies amb sol o pluja.

Marató de Barcelona 2011, més que un objectiu

Diumenge passat vaig acabar una nova marató. I ja en són catorze. Dies després ja tinc el cap una mica més clar doncs he paït les sensacions que l'experiència m'ha comportat. Novament he acabat una marató en bones condicions: cansat, és clar, però content, satisfet i físicament sencer. A l'endemà tornava a trotar una estoneta.

És cert que en arribar a la meta vaig tenir certa recança pel fet d'haver superat la barrera de les quatre hores, i vaig pensar que en els darrers avituallaments m'havia aturat innecessàriament. Però ràpidament l'emoció desbordada i el seu plor ofegat van expressar el més gran sentiment de satisfacció.

Més que parlar d'aquesta marató i de les sensacions viscudes, com vaig fer després de córrer la Marató de Barcelona 2009 (I i II), ara fa dos anys, en aquest cas apuntaré alguns pensaments que espero seguir elaborant i als quals he arribat durant els darrers dies:

• Les tres darreres maratons que he corregut, totes tres a Barcelona (2006, 2009 i 2011), han tingut entremig períodes més o menys llargs d'inactivitat atlètica. Això no és pas dolent, em fa valorar precisament la importància que aquesta activitat atlètica té per a mi, altrament no hi tornaria. M'agrada córrer, és una activitat que em fa sentir bé i s'escau per la meva manera de ser.
• Aquestes darreres maratons les he corregut pensant més en la marca que podia fer en comptes de pensar en la marca que volia fer. Si, a vegades aquests dos propòsits s'aproximen i coincideixen, però el matís és important. Així doncs, en aquestes tres maratons he sortit a passar-m'ho bé, a gaudir de l'ambient. És clar que quan abans arribés millor, però no és la prioritat. També és cert que no m'imagino corrent una marató per sobre de 4 h 30 minuts, almenys encara no. En certa manera he aprés dels plantejaments de l'amic Clariana.
• En qualsevol marató sempre hi ha dubtes i temors de com anirà la cursa gairebé fins el moment de creuar l'arribada. Però el fet d'haver enllaçat més d'un any sense cap setmana en blanc pel que fa a les sessions d'entrenament, m'han donat un bon fons per afrontar la cursa amb garanties. El propòsit és mantenir aquest hàbit.

Hi ha altres idees i pensaments que trontollen pel meu cap al respecte de córrer, però ja les aniré elaborant a força de curses i entrenaments, esbufecs i suades de samarreta.

 

Per acabar, un record per algunes persones que darrerament han esdevingut maratonians, o bé s'ho estan plantejant. En Joan, que diumenge va acabar la seva primera marató; l'Angélica, que està preparant el seu debut a la propera marató de Rotterdam; en Joan, que enguany no ha pogut seguir la línia blava més que amb la mirada (molts ànims!); i l'Albert, que ja en porta dues. Per a mi córrer sempre ha estat una afició solitària, però en el meu cercle d'amistats i coneguts cada vegada descobreixo més persones que s'hi aficionen.

Marató de Barcelona 2011: falten dos dies

La línia blava del recorregut de la marató de Barcelona 2011 ja fa dies que està pintada sobre l'asfalt de molts carrers de la ciutat. Avui comença l'entrega de dorsals i la fira de la marató. Demà hi haurà una cursa popular per Montjuic i després la festa de la pasta. Segur que durant el dissabte podrem veure moltes persones amb aspecte atlètic pel centre de la ciutat passejant de manera relaxada, molts d'ells vinguts de fora de Catalunya.

Durant la setmana de la marató és van succeïnt un cúmul de sensacions i de fets, propis o aliens, que formen part d'una mena de ritual que acosta inexorablement a la cursa de les curses.

Aquests moments previs a la marató són molt importants, tant com les sessions d'entrenament, com les curses realitzades. És el repunt final a les setmanes de preparació i que fan encara més desitjat el moment del tret de sortida.

Enguany els carrers de Barcelona estaran més plens que mai de públic, no en va 15.000 corredors i els seus reptes particulars, motiven a amics i familiars amb qui sovint comparteixen d'aquest repte.

Molta sort per a tothom.