El trencanous, a propòsit de Santa Cecília

- El trencanous -

Música: Piotr Ílitx Txaikovski

El proper dimarts és la diada de Santa Cecília i a l'escola de les meves filles és sinònim de jornada de portes obertes, la primera del curs.

A la tarda, després de les classes s'exposen els treballs, murals i activitats que les diferents classes del cicle infantil han realitzat des d'inici de curs al voltant d'algun músic i la seva obra.

Sembla ser que enguany la música triada és la del ballet "El trencanous" de Txaikovski. És emocionant veure com la petita de la casa intenta mantenir el secret mentre es passa el dia parlant dels diferents personatges de l'obra: Clara, Trencanous, Drosselmayer, Fritz...

Sens dubte estem tots expectants a que arribi dimarts.

----------

Què fer un diumenge de pluja?

Endreçar la roba dels armaris, la taula de l'estudi i la biblioteca amb els contes infantils; jugar, cantar i ballar amb la canalla; fer manualitats i berenar asseguts a terra, convertir el menjador en una ludoteca, deixar passar les hores sense més, berenar amb tranquil·litat, fer un post, mirar per la finestra si deixa de ploure i veure l'arc de Sant Martí....

... i acabar un trencaclosques de dinosaures de 1.001 peces.

Si, si de mil-i-una peces. Aquesta és la peça que ens ha sobrat, curiós, oi?

La imatge de la tardor

El pont de Tots Sants el vam passar a la Cerdanya. Puigcerdà, la Molina, Oceja i els Angles, van ser els escenaris on les nostres cabòries es van amortir, on vam passejar entre boscos i carrers, on les criatures van poder jugar amb nous amics.

Tot i que la tardor ja està instal·lada al nostre calendari de fa dies i les tardanes pluges ens han fet sentir els seus efectes, aquests dies que hem fugit lluny de la ciutat ens han fet viure plenament la tardor, les seves olors i colors. I això em fa sentir agradablement viu i plaent, doncs feia temps que no gaudia de l'experiència d'uns paisatges lluminosos, brillants i amplis.

Aquest temps tardoral en que tot comença a alentir-se i la vida natural es prepara pel repòs hivernal, és temps de paisatges plens de vivesa que abans del repòs prenen protagonisme. Alguna cosa em diu que aquests són ritmes savis, o dit d'altre manera, que és de savis procurar adaptar-se als ritmes que marca la naturalesa en qualsevol moment de l'any. Però ens costa tant que sovint penso que definitivament ja no formem part de la natura.