divendres, 4 de novembre del 2011

La imatge de la tardor

El pont de Tots Sants el vam passar a la Cerdanya. Puigcerdà, la Molina, Oceja i els Angles, van ser els escenaris on les nostres cabòries es van amortir, on vam passejar entre boscos i carrers, on les criatures van poder jugar amb nous amics.

Tot i que la tardor ja està instal·lada al nostre calendari de fa dies i les tardanes pluges ens han fet sentir els seus efectes, aquests dies que hem fugit lluny de la ciutat ens han fet viure plenament la tardor, les seves olors i colors. I això em fa sentir agradablement viu i plaent, doncs feia temps que no gaudia de l'experiència d'uns paisatges lluminosos, brillants i amplis.

Aquest temps tardoral en que tot comença a alentir-se i la vida natural es prepara pel repòs hivernal, és temps de paisatges plens de vivesa que abans del repòs prenen protagonisme. Alguna cosa em diu que aquests són ritmes savis, o dit d'altre manera, que és de savis procurar adaptar-se als ritmes que marca la naturalesa en qualsevol moment de l'any. Però ens costa tant que sovint penso que definitivament ja no formem part de la natura.





2 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Certament, de savis és adaptar-se als ritmes de la naturalesa. Col·lectivament ho hauriem de re-aprendre.
El llac de Puigcerdà, sempre tant serè, també ens hi convida.

Jaume Ferrández Rubió ha dit...

Xiruquero: costa molt, i més a la ciutat on la natura és invisible gairebé. El perill està en traslladar els ritmes urbans a la natura, i malauradament això passa sovint. Acaba sent una qüestió d'actituds personals.
A mi aquesta visió del llac de Puigcerdà ha fet que els dies successius em prengués les coses amb més naturalitat. Espero que em duri.
Gràcies pel teu comentari.