dimarts, 17 de setembre del 2013

Més enllà dels Pirineus i els Alps

Quan des del sud dels Pirineus planifiquem passar uns dies de vacances a la França continental i aprofitar així per conèixer les seves muntanyes, els nostres ulls recorren el mapa i imaginen excursions pels camins i cims dels Pirineus -accessibles més habitualment- i molt especialment dels Alps.

Aquest estiu, però, i preveient passar en una primera etapa del viatge uns dies a París, vam decidir fer estada al massís Central, més o menys a mig camí entre casa nostra i la capital del Sena. Les muntanyes del massís Central, molt més modestes d'altitud, més antigues i erosionades que les serralades d'origen alpí abans esmentades, conformen uns paisatges d'orografia ben singular que bé mereixen algunes excursions.

I així vam fer durant els dies que vam passar aquest agost a la població de Saint-Nectaire. Totes les excursions van ser fàcils i senzilles, ideals per fer amb la canalla i poder gaudir amb calma i tranquil·litat dels nous paisatges i senders que s'obrien davant els nostres ulls. Aquí una mostra.

Volta al llac Pavin

Més que una excursió es tracte d'una passejada que recorre el perímetre del llac Pavin, encerclat pel cràter d'un antic volcà. El camí, amb un recorregut d'uns 1,8 km, circula per una cota força constant que no arriba als 1.200 metres d'altitud. A mesura que es va fent la volta es veu com canvia la vegetació d'humida a més humida, amb més o menys clarianes i canvis de les espècies predominants. Això sí, sempre amb les tranquil·les aigües del llac com a referència.


Vista del llac Pavin, envoltat de la densa vegetació que cobreix el cràter d'un antic volcà.

Excursió al Puy de l'Angle

Des de la població de Mont Doré dues carreteres comuniquen aquesta turística població amb el llac Chambon i els pobles de Murol i Saint-Nectaire. Les dues carreteres travessen colls de muntanya i entre ells s'estenen un seguit de puys de fàcil accés units pel GR-4. Al nord, el coll de la Croix Morand, i al sud el de la Croix de Saint-Robert (1.451 m), el més proper al Puy de l'Angle (1.738 m) i punt de partida de la nostra excursió. 

L'excursió ressegueix el GR-4 en tot moment, camí ben delimitat, primer per les tanques que separen els prats de pastures, i després per la prohibició de sortir del sender marcat i així contribuir a no erosionar més el terreny. El pendent es guanya per unes àmplies ziga-zagues. Tot i ser estiu i el dia ben solejat, el fresc vent ens va obligar a dur la màniga llarga en tot moment. Després del cim del Puy de l'Angle (40 minuts des de l'inici), vam resseguir la carena fins als puys de Barbier (1.702 m) i Monné (1.692 m) en uns 30 minuts més. De retorn, pel mateix camí, vam invertir al voltant d'una hora.

Una excursió panoràmica que ajuda a situar poblets, els llacs de Guéry i Chambon i altres cims propers i llunyans: cap al nord el Puy de Dome que tot i no superar els 1.500 m destaca en la carena de volcans que l'envolten per la seva singular silueta coronada per una antena; cap a l'est, i més proper, el Puy de Sancy, que amb 1.885 m és el punt culminant de tot el massís Central.


Panoràmica des del Puy de l'Angle cap a l'oest, amb el llac de Guéry al fons.
L'ampla coll de la Croix de Saint-Robert, amb el Roc de Cuzeau en primer terme i el Puy de Sancy al fons.
De camí cap al Puy Monné, a la dreta, s'endevina al fons de tot la silueta del Puy de Dome.

Excursió al Puy de Sancy

La darrera excursió que vam fer va ser al Puy de Sancy. Aquesta ascensió es pot fer des de diferents vessants, potser el més bonic sigui el de la vall de Chaudefour, que és reserva natural i per on no hi ha cap remuntador ni pistes d'esquí. Però el temps disponible i el desnivell inferior ens va fer decidir per ascendir-hi pel vessant de l'estació d'esquí de Super-Besse.

Així doncs, el camí el vam iniciar a l'estació superior del telecabina de la Perdrix, que arriba als 1.800 m. Des d'aquest punt es van pujant diversos cims per camins ben marcats i transitats. Després de prop de 3 h (sense comptar les parades) i uns 220 m de desnivell acumulats vam recórrer per aquest ordre els puys de la Perdrix (1.824 m),  Ferrand (1.854 m), Sancy (1.885 m) i Gros (1.793 m). Entre ells, el que acollia més turistes i excursionistes era el de Sancy, sobretot per ser el més alt i el d'accés més senzill gràcies al telefèric de Mont Doré, pel vessant nord, i l'esmentat telecabina de la Perdrix, pel vessant sud-est.

Des de cada puy la panoràmica augmentava i també els llacs, poblets i cims que podíem anomenar, reforçant així la recent descoberta d'aquestes muntanyes realitzada amb les dues excursions anteriors.

El Puy Gros i les roques de les Trois Filles, cim veí del Puy de Sancy.
Des del Puy de Sancy tenim una gran panoràmica als quatre vents. Cap al sud destaca el circ de la Fontaine Salée, envoltat d'agulles i testimonis volcànics que trenquen la suavitat dels vessants.





dimecres, 7 d’agost del 2013

Pluja d'estiu

Olor a terra mullada, llamps i trons que omplen l'espai, sensació de lleugeresa a l'espera de la calma. Malgrat sovint ens esguerri els plans, la pluja d'estiu neteja per fora i per dins.

Una cançó de CCR em fa pensar en tempestes d'estiu i algunes tardes amb el nas enganxat a la finestra veient ploure fins al desitjat arc de Sant Martí.



dissabte, 27 de juliol del 2013

Campionats del Món de Natació #BCN2013. La primera setmana en tres instants

De la primera setmana dels Campionats del Món de Natació que s'estan celebrant aquests dies a Barcelona voldria destacar tres imatges d'entre totes les que m'han arribat a través de les xarxes socials. Per tant, és una tria particular, arbitrària i atzarosa.

La primera és sobre un dels moments culminats de la cerimònia d'inauguració, que sens dubte va ser el 4 de 7 aquàtic a càrrec dels Castellers de Barcelona. De castells i pilars se n'han pujat en llocs molt diferents a les places de viles i pobles, per exemple en cims de muntanyes com ara el Puigmal, el Cavall Bernat de Montserrat, la Castellassa de Can Torras, a Sant Llorenç del Munt, o el mateix cim del Montblanc, la muntanya més alta dels Alps. Però el repte de carrega'l a l'aigua, amb dos pisos submergits, realment deu ser un cas ben únic. Enhorabona!

El 4 de 7 dels Castellers de Barcelona. Foto: David Airob (elpatidigital.wordpress.com)
La segona fotografia que he triat és de la protagonista indiscutible de la setmana: la nedadora de l'equip de natació sincronitzada Ona Carbonell. Es tracta d'una foto que Andrea Fuentes va compartir al Twitter. A banda de jugar amb el nom de l'esportista i de la ciutat amfitriona de manera tant oportuna, la imatge plasma estètica, concentració i bellesa, aspectes d'aquesta disciplina esportiva i que Ona Carbonell ha sabut plasmar en els seus exercicis aquàtics.

Ona Carbonell concentrada abans de la competició. Foto piulada per Andrea Fuentes
Per últim, la tercera imatge triada és una que va ser piulada per Waterpolo en català on hi apareix la claca de l'Associació Esportiva Santa Eulàlia (AESE), un club esportiu del meu barri, a l'Hospitalet de Llobregat. L'AESE és una entitat esportiva de barriada, que com moltes altres fa una tasca grandiosa de suport i promoció de l'esport de base amb diverses seccions (bàsquet, waterpolo, natació...) i les activitats obertes a tothom en el poliesportiu municipal que gestiona. Durant el curs, a les tardes, la instal·lació és un formiguer de persones que van i vénen, un punt de trobada de pares i mares que van a recollir la canalla a les nombroses activitats extraescolars en que aquests participen, o bé de les persones que hi acudeixen per a la pràctica esportiva ja sigui conduïda o bé lliure.

M'ha fet gràcia veure en el marc dels Campionats del Món la pancarta d'un club local, com n'hi ha molts en barris, pobles i ciutats. És una mostra de l'entusiasme amb que es treballa per promoure l'esport de base malgrat les dificultats de tota mena que sovint troben clubs i entitats esportives per tirar endavant i mantenir un teixit associatiu amb una important i necessària funció social.

Esportistes de l'AESE a les Picornell. Foto: Waterpolo en català