Els cims de la Pez

Hi ha cims que en anomenar-los o llegir-los sobre un mapa sovint no ens diuen gran cosa. Són cims secundaris que queden a l'ombra dels cims principals de les serres o sectors on es troben. Potser per aquesta raó la seva ascensió no resulta ni prioritària ni urgent. Però basta una casualitat o l'afany encara vigent de la descoberta personal per que la nostra mirada inquieta es fixi en la seva silueta o nom.

Així em va succeir a les darreries del passat estiu en que vaig assolir el pics del Puerto de la Pez (3.018 m) i de la Pez (3.024 m), dos cimals gairebé bessons situats al massís de Bachimala, a l'est del port de la Pez (2.460 m), pas natural que comunica la vall aragonesa de Gistaín, al Sobrarb, amb la francesa de la Pez.

L'ascensió no presenta dificultats remarcables, tret del desnivell, i es pot fer en una jornada des del refugi de Tabernés (1.700 m), o en dues jornades repartint el desnivell, bé acampant al pla de la Pez (2.150 m), el darrer replà que trobem abans de la forta pujada fins al port, bé fent bivac a més altitud.

Des dels pics de la Pez es descobreixen els vessants amagats de cims veïns, com ara el Culfreda, o dels cims de la carena que enllaça l'Abeillé i el Bachimala. També hi destaca una espectacular perspectiva a vista d'ocell sobre els estanys de la petita conca de Bachimala. I si el dia és prou clar podrem tenir una àmplia panoràmica cap al sud i l'oest sobre el Cotiella, Mont Perdut, Vignemale i Néuovielle.

Després d'una tempesta nocturna que convertí la tenda en el millor dels possibles refugis, el dia fou esplèndid. Poc més de 3 h (+875 m) des del pla de la Pez fins als dos cims, i prop de 4 h (-1.400 m) fins més avall de Tabernés, resumeixen poc més de 9 h d'activitat, amb aturades per descansar, recollir la tenda i contemplar l'entorn. Una nova descoberta, la de la capçalera del Zinqueta i barranc de la Pez, un petit racó inhòspit i solitari fins ara ignot per a mi.

Arribant al port de la Pez amb els primers raigs de sol.

Panoràmica sobre els Culfreda amb el Mont Perdut i Vignemale al fons.

Les boires i el mar de núvols cobreixen la part baixa de la vall de la Pez, al vessant francès.

Gràcies amiga muntanya

El cap de setmana és el moment de trencar amb la rutina -si n'hi ha-, amb els horaris de feina o d'estudi -si n'hi han-. El cap de setmana, a banda d'atendre les rutines domèstiques i familiars, també ens ha d'aportar temps pel descans. Descans físic, però també descans de l'ànima, espiritual. Per a mi aquest descans es tradueix en la majoria dels casos en sortir d'excursió a la muntanya o bé anar a córrer -més pel pla que costa amunt, això si-.

A vegades l'excursió, però, bé a través de la lectura, de les imatges de fotografies que fan encara més anhelat el temps de passejada, d'excursió corriol enllà, vers un cim, un bosc o una font on assedegar-se.

Poemes com "Descans" de Joana Raspall, publicat a Com el plomissol. Poemes i faules (La Galera, 2013), llibre reeditat amb motiu del centenari de l'escriptora, em fan pensar en la dimensió contemplativa que ens ofereix la natura i especialment els seus indrets més inhòspits com els cims de les muntanyes o els boscos a la tardor o l'hivern. És un plaer llegir aquests poemes de Joana Raspall acompanyat dels menuts de la casa i veure com també remou als adults.

Descans

Ha deixat compactes, "tele"

i jocs de l'ordinador;

avui és dia de festa

i se'n va d'excursió.

Fa temps que no veu muntanya,

que no olora romanins,

que no veu nius a les branques

ni s'ajeu a sota els pins...

Fa temps que enyora el silenci

de la terra, al seu entorn,

perquè els sorolls li fan nosa

i li pesen sota el front.

Té la vida massa plena

d'aparells, música i veus

i figures forasteres!

Quin plaer, sentir que els peus

llisquen sobre la pinassa

tan silenciosament,

i que cap remor feixuga

no li torba el pensament!

La feina de cada dia

amb goig demà la farà.

Gràcies amiga muntanya,

per deixar-lo reposar!

Joana Raspall, Com el plomissol. Poemes i faules (La Galera, 2013)

Més enllà dels Pirineus i els Alps

Quan des del sud dels Pirineus planifiquem passar uns dies de vacances a la França continental i aprofitar així per conèixer les seves muntanyes, els nostres ulls recorren el mapa i imaginen excursions pels camins i cims dels Pirineus -accessibles més habitualment- i molt especialment dels Alps.

Aquest estiu, però, i preveient passar en una primera etapa del viatge uns dies a París, vam decidir fer estada al massís Central, més o menys a mig camí entre casa nostra i la capital del Sena. Les muntanyes del massís Central, molt més modestes d'altitud, més antigues i erosionades que les serralades d'origen alpí abans esmentades, conformen uns paisatges d'orografia ben singular que bé mereixen algunes excursions.

I així vam fer durant els dies que vam passar aquest agost a la població de Saint-Nectaire. Totes les excursions van ser fàcils i senzilles, ideals per fer amb la canalla i poder gaudir amb calma i tranquil·litat dels nous paisatges i senders que s'obrien davant els nostres ulls. Aquí una mostra.

Volta al llac Pavin

Més que una excursió es tracte d'una passejada que recorre el perímetre del llac Pavin, encerclat pel cràter d'un antic volcà. El camí, amb un recorregut d'uns 1,8 km, circula per una cota força constant que no arriba als 1.200 metres d'altitud. A mesura que es va fent la volta es veu com canvia la vegetació d'humida a més humida, amb més o menys clarianes i canvis de les espècies predominants. Això sí, sempre amb les tranquil·les aigües del llac com a referència.

Vista del llac Pavin, envoltat de la densa vegetació que cobreix el cràter d'un antic volcà.

Excursió al Puy de l'Angle

Des de la població de Mont Doré dues carreteres comuniquen aquesta turística població amb el llac Chambon i els pobles de Murol i Saint-Nectaire. Les dues carreteres travessen colls de muntanya i entre ells s'estenen un seguit de puys de fàcil accés units pel GR-4. Al nord, el coll de la Croix Morand, i al sud el de la Croix de Saint-Robert (1.451 m), el més proper al Puy de l'Angle (1.738 m) i punt de partida de la nostra excursió. 

L'excursió ressegueix el GR-4 en tot moment, camí ben delimitat, primer per les tanques que separen els prats de pastures, i després per la prohibició de sortir del sender marcat i així contribuir a no erosionar més el terreny. El pendent es guanya per unes àmplies ziga-zagues. Tot i ser estiu i el dia ben solejat, el fresc vent ens va obligar a dur la màniga llarga en tot moment. Després del cim del Puy de l'Angle (40 minuts des de l'inici), vam resseguir la carena fins als puys de Barbier (1.702 m) i Monné (1.692 m) en uns 30 minuts més. De retorn, pel mateix camí, vam invertir al voltant d'una hora.

Una excursió panoràmica que ajuda a situar poblets, els llacs de Guéry i Chambon i altres cims propers i llunyans: cap al nord el Puy de Dome que tot i no superar els 1.500 m destaca en la carena de volcans que l'envolten per la seva singular silueta coronada per una antena; cap a l'est, i més proper, el Puy de Sancy, que amb 1.885 m és el punt culminant de tot el massís Central.

Panoràmica des del Puy de l'Angle cap a l'oest, amb el llac de Guéry al fons.

L'ampla coll de la Croix de Saint-Robert, amb el Roc de Cuzeau en primer terme i el Puy de Sancy al fons.

De camí cap al Puy Monné, a la dreta, s'endevina al fons de tot la silueta del Puy de Dome.

Excursió al Puy de Sancy

La darrera excursió que vam fer va ser al Puy de Sancy. Aquesta ascensió es pot fer des de diferents vessants, potser el més bonic sigui el de la vall de Chaudefour, que és reserva natural i per on no hi ha cap remuntador ni pistes d'esquí. Però el temps disponible i el desnivell inferior ens va fer decidir per ascendir-hi pel vessant de l'estació d'esquí de Super-Besse.

Així doncs, el camí el vam iniciar a l'estació superior del telecabina de la Perdrix, que arriba als 1.800 m. Des d'aquest punt es van pujant diversos cims per camins ben marcats i transitats. Després de prop de 3 h (sense comptar les parades) i uns 220 m de desnivell acumulats vam recórrer per aquest ordre els puys de la Perdrix (1.824 m),  Ferrand (1.854 m), Sancy (1.885 m) i Gros (1.793 m). Entre ells, el que acollia més turistes i excursionistes era el de Sancy, sobretot per ser el més alt i el d'accés més senzill gràcies al telefèric de Mont Doré, pel vessant nord, i l'esmentat telecabina de la Perdrix, pel vessant sud-est.

Des de cada puy la panoràmica augmentava i també els llacs, poblets i cims que podíem anomenar, reforçant així la recent descoberta d'aquestes muntanyes realitzada amb les dues excursions anteriors.

El Puy Gros i les roques de les Trois Filles, cim veí del Puy de Sancy.

Des del Puy de Sancy tenim una gran panoràmica als quatre vents. Cap al sud destaca el circ de la Fontaine Salée, envoltat d'agulles i testimonis volcànics que trenquen la suavitat dels vessants.