Marató 2009, primera mitja

Diumenge vaig córrer la marató de Barcelona. La més multitudinària en que he participat mai amb 9.700 atletes. El dia va ser ideal per córrer, núvol i fresc, i una mica de plugim a l'inici. Per a mi unes condicions òptimes. Una bona cursa. El registre el de menys, però satisfà baixar de les quatre hores tot i els justos entrenaments realitzats. De nou he comprovat la importància que te la ment en una marató.

Km 0: 20 minuts abans de la sortida em trobo ansiós per començar. L'ambient entre els corredors és bo, les típiques bromes, les darreres fotos... Tothom és a punt als calaixos de sortida, el conjunt és un mosaic de colors i llengües. Comencem a rodar i quan passo sota l'arc de sortida engego el crono i m'adono que el grup capdavanter deu ser gairebé al km 1. Dues curses diferents, la dels professionals i la dels populars que fan gran la marató.

Durant la primera hora els carrers estan força desangelats d'animació. Encara és massa aviat per un matí gris de diumenge i tret de la sortida, i dels punts d'animació i avituallament, on es concentren els incondicionals seguidors, la majoria acompanyants dels participants estrangers, que anímen amb ganes, la resta està encara mort. Tot i això la cursa es fa distreta. Observó la gent que anima i escolto als seus comentaris i les encara animoses converses d'altres corredors. Abans del km 10 avanço a l'Alexandra Panayotou, l'ultrafondista grega que porta corrent des de la matinada del 28 de febrer i vol completar el repte de fer 220 km d'una tirada. Li faig un gest d'ànim i em somriu com si no portés 180 km a les cames. Més endavant trobo dos nois carregats amb motxilles lleugeres, tot i que pessades per una marató urbana: es preparen per la marató de Sables. Altres corredors van disfressats o amb banderes dels seus països.

Van passant els quilòmetres i el meu cap no pensa en cap moment en l'arribada, cal tenir objectius més propers: el km 15, la mitja marató, el km 25, el 30... Això em fa viure cada instant i la ment mana en tot moment sobre el cos. La mitja marató és un punt molt animat; i molt important doncs ja anem de tornada, molts corredors ho celebren en passar pel control de xip. Però encara queda cursa. Faig balanç de les meves forces, del ritme marcat fins ara. Em trobo còmode i les sensacions són bones. L'estratègia està clara, cal seguir igual.

(.......)

Records d'un alpinista

Inicio la lectura d'aquest llibre de Jaume Fabrés i Amorós la mateixa setmana que m'assabento pel Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya de la mort del seu autor el passat setembre de 2008.

Nascut a Terrassa el 1918, Jaume Fabrés i Amorós s’inicià en l’excursionisme a l'edat de catorze anys. El 1943, després de la guerra civil, s’associà al Centre Excursionista de Terrassa, i tres anys després ingressà al Centre Excursionista de Catalunya, i a la Secció de Tarbes del Club Alpí Francès. Bona part de la seva activitat alpina, primer als Pirineus i els Alps i alguns anys després a altres serralades de la Terra, la realitzà al costat de la seva dona Rosa Vilanova i Casacuberta. Entre el 1945 i el 1970, a més dels Pirineus, recorregueren els Alps duent a terme nombroses ascensions i travessies amb esquís. A partir del 1971 iniciaren una sèrie de viatges que els dugueren a fer diversos trekkings al Nepal, el Tibet i el Caixmir, ascensions al continent americà, tant a les muntanyes Rocalloses com als Andes, a l’Àfrica, al sud-est asiàtic i a Islàndia. El 1973 va formar part d'una expedició del Club Alpí Francès al Caixmir, amb l’ascensió al Kolahoi Peak (5.424 m). Col·laborà amb articles i ressenyes als butlletins Arxiu, del Centre Excursionista de Terrassa, i a les revistes Cordada, Muntanya i Vèrtex. Per la seva intensa activitat el 1955 li fou atorgada la Medalla de la FEM, distinció que rebé la seva esposa el 1962. El 1997 fou guardonat amb la Medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya.

Quant el llibre Records d'un alpinista, és un recull d'escrits i articles que Fabrés va escriure en tornar de les seves ascencions pels principals massissos dels Alps, tot i que també hi ha referències als Pirineus i l'Himàlaia. De lectura amena, els relats descriuen algunes escalades realitzades per l'autor en companyia de la seva dona, amb un llenguatge però ple d'emotivitat i recolzat en ocasions per detalls històrics. Malgrat el pas dels anys, posa paraules a allò que sovint sentim en descobrir un paisatge, assolir un cim o gaudir d'un camí plaent.

Els viatges d'Horace Bénédict de Saussure

Escultura de Jacques Balmat mostrant el Mont Blanc a Saussure (Chamonix, Alta Savoia).

Horace Bénédict de Saussure va passar-se gairebé mitja vida als Alps. Durant els 34 anys que van passar des del seu primer viatge a l'edat de 18 anys per la vall de Ginebra i les seves rodalies, fins al darrer realitzat el 1792 pels voltants del Cerví, Saussure va dur a terme més d'una vintena de viatges pels Alps, a més d'altres viatges a França, Anglaterra, Escòcia, Alemanya i Itàlia. En els seus viatges Saussure es feia acompanyar d'altres científics, amics i artistes, a més de guies locals.

El viatge que va donar ales al seu pensament i raons per interessar-se pel Mont Blanc, i per extensió pels Alps, va ser la seva primera visita a Chamonix l'any 1760. Com és ben conegut a través de la literatura alpina, i gairebé fregant amb la llegenda, Saussure, en veure la majestuositat del Mont Blanc, va oferir una recompensa a qui trobés un camí accessible cap al seu cim.

Amb aquest gest Saussure va deixar clar que estava interessat i disposat a ascendir aquesta muntanya, no tant per ser-ne un dels primers en fer-ho, sinó per que tal com diu en el pròleg de Voyages dans les Alps "...el físic, com el geòleg, troben en les altes muntanyes grans objectes d'admiració i d'estudi (...) les regions elevades de l'atmosfera semblen ser el laboratori de la natura." A Voyages dans les Alps Saussure descriu teories i recull dades fruit de les observacions realitzades durant set dels seus viatges als Alps.

1778: primer viatge. Saussure descriu la volta al massís del Mont Blanc. Era la tercera vegada que feia aquest circuit alpí.

1780: segon viatge. Saussure travessa els Alps des de Ginebra recorrent la Savoia, el Piemont i la costa provençal.

1783: tercer viatge. El 3 de juliol Saussure marxa de Ginebra per viatjar a les regions suisses de l'Oberland i el Ticino.

1787: quart viatge. Saussure fa realitat el seu somni: arribar al cim del Mont Blanc. Després de dos intents sense èxit, Saussure empren l'ascenció molt entusiasmat i amb el coratge de saber que l'any abans Jacques Balmat i Michael Paccard havien assolit el cim del Mont Blanc.

El dia 1 d'agost Saussure, el seu criat i en Jacques Balmat com a cap d'un grup de disset guies surten de Chamonix per emprendre l'ascenció al Mont Blanc. La primera nit la passen al cim de la Montagne de la Côte. A l'endemà només arriben fins al Petit Plateau degut a les dificultats que troben per atravessar les esquerdes de la glacera. Finalment el dia 3 d'agost, a les once del matí d'un dia assoleiat i esplèndid, assoleixen el cim. Saussure i el seu grup passen quatre hores i mitja al cim del gegant dels Alps on realitzen nombrosos experiments.

1788: cinquè viatge. Malgrat l'ascensió al Mont Blanc omple de satisfacció l'ànima del filòsof suís, el viatge que dóna fe del seu esperit científic és aquest, durant el qual Saussure passa disset dies i disset nits al coll del Gèant (3.345 m) on realitza infinitat d'experiments i observacions. Saussure i el seu fill arriben al coll del Gèant el 3 de juliol acompanyats per un nombrós grup de guies i portejadors amb tot el material necessari per una prolongada estada. El 19 de juliol el grup descendeix cap a Courmayeur. El 1863 John Ball, membre de l'Alpine Club de Londres, en referència a aquest viatge va escriure: "malgrat tot el que els temps moderns han aportat, mai ha estat donada tan sorprenent mostra de devoció amb finalitats científiques¨.

1789: sisè viatge. El 15 de juliol Saussure realitza la volta al massís del Mont Rosa i el Cerví.

1792: setè viatge. És el darrer viatge. El 4 d'agost Saussure i el seu fill marxen de Ginebra per visitar de nou la zona del Cerví i ascendeixen per primera vegada el Petit Cerví.

Saussure va morir a Ginebra el 22 de gener de 1799 pocs dies abans de complir els 59 anys.