Mitja Marató de Barcelona 2011

Avui s'ha celebrat la mitja de Barcelona. Per a mi ha estat la novena participació en aquesta clàssica de l'atletisme de la capital catalana. He pogut constatar, un cop més, la creixent afició a l'esport en general i a les curses populars en particular. Si l'any 2000 acabaven aquesta cursa prop de 2.000 atletes, a la cursa d'avui han creuat l'arribada 6.900, tot i que s'hi havien inscrit més de 8.000.

Sembla ser, doncs, que l'augment de participants en curses de 10.000 metres dels darrers anys s'està traslladant a la distància dels 21.097 m. Sense anar més lluny, la propera marató de Barcelona, del 6 de març, ja arribat als 12.000 participants, tot i que molts són estrangers i vinguts de la resta de l'Estat. Però parlar de la més que mítica distància del fons en ruta és una altra història.

Pel que fa a la cursa d'avui, el matí ha estat fred i ha plogut durant bona part del recorregut. El meu registre ha estat dins les expectatives i he tancat una bona setmana d'entrenament de cara a la marató. Curses com la d'avui serveixen per visualitzar l'esperat dia de la marató, i això també és part de la preparació. Així doncs, factors com trams de circuit comuns o el gran nombre de participants, han fet de la mitja de Barcelona una mena de laboratori d'assajos.

Les sensacions al llarg de la cursa també han estat positives. Després de la sortida, lenta donat el gran nombre de participants, he anat passant d'un estat de solitud volguda a entrar de ple en l'ambient de cursa. M'he imposat un ritme còmode, que ha anat en augment, i cap els darrers cinc quilòmetres he mantingut de manera més intensa.

Entre els quilòmetres 10 i 11, on el recorregut es creuava amb el final de la cursa, he pogut veure als tres corredors que es disputaven la victòria. Peter Kosgei, Joel Kemboi i Levi Omani, de la galàxia kenyana, seguits de prop, però sense possibilitats de podi, pel també kenyà Joseph Lagat, l'espanyol d'origen marroquí Abderrahime El Jaafari i el català Marc Roig. Els seguien tota una estela de corredors vinguts de les illes britàniques, Suècia i també catalans. A destacar entre els vint primers la primera dona, Priscah Jeptoo, també kenyana.

Han estat uns minuts distrets abans d'enfilar el carrer Marina per anar a buscar la Diagonal en direcció cap el Fòrum. Ja cap el quilòmetre 15 he tingut una efímera i agradable trobada. He saludat una parella de coneguts que estaven veien la cursa -potser algun dels seus fills hi participava, he pensat-. En Francesc i la Mireia, eren monitors al grup de joves al qual vaig anar fins als 16 anys. Colònies, excursions, vetllades... Perdut tot contacte, feia molts anys que no els veia, no m'he pogut estar de cridar el seu nom a la vegada que els hi deia el meu per tal d'ajudar-los a fer memòria. I, eureka, m'han reconegut i animat.

Ja a l'arribada, faig recull de totes aquestes sensacions i penso que la jornada atlètica ha estat satisfactòria. Ara cal recuperar-se de la cursa d'avui i planificar les sessions i curses prèvies a la gran cita. Falten cinc setmanes per

la marató.

30 anys després i sense Facebook

Va ser un dilluns d'inicis de la passada tardor. Com en altres ocasions vaig fer una trucada rutinària per motius de feina. La persona per qui demanava no hi era i vaig donar el meu nom i telèfon per deixar l'encàrrec.

Llavors el meu interlocutor va dur un xic més enllà l'interrogatori i davant les meves respostes afirmatives es va identificar. No m'ho podia creure! Era en CS, un company de classe de l'EGB que retrobava 30 anys després per casualitat.

Podia haver estat algú a qui hagués fet una trastada i no m'ho hagués perdonat mai, algú que m'odies, algú a qui debia diners... Qualsevol d'aquestes situacions serien difícils, doncs tot i admetre que qualsevol pot tenir un costat fosc, en general sóc bona persona (almenys això em diuen).

En CS em va explicar que a través del Facebook, com no podia ser d'altra manera, s'havien trobat un parell de vegades uns quants companys d'aquella promoció del curs 1980/81 i que precisament pel següent dissabte havien tornat a quedar de nou. Evidentment em va animar que hi anés, que ho passaríem bé.

La conversa amb en CS em va transportar a aquella primària etapa. En breus instants un seguit de noms de companys van ser recuperats del meu record i fent memòria a cada nom li corresponia més o menys una cara, uns cabells, un somriure de nen o nena.

Durant aquella setmana fins al sopar vaig estar buscant fotos, només en vaig trobar una, o alguna altra cosa que em transportés a aquella època. Em vaig adonar que de les primeres etapes de la meva vida he anat fent net, i quan no hi ha fotos ni objectes que tocar, només ens queda la memòria i el record.

Finalment vaig assistir al sopar juntament amb altres 6 companys. Va ser entranyable, batalletes, anècdotes, petits detalls i fets que recordàvem com si haguessin succeït feia tan sols unes hores. És curiós això de la memòria.

Per a mi, que he conreat les amistats i vincles en etapes posteriors, va ser força important reviure aquell passat comú. Era un altre temps i altres circumstàncies.

Una cosa: sens dubte el Facebook ha ajudat que alguns d'aquells companys reprenguessin el contacte després d'anys de manera ràpida i àgil, però el cert és que molts d'ells mai l'havien perdut el contacte, doncs per amistat, per veinatge o per afinitat, han anat format la seva pròpia xarxa social al llarg dels anys, sense mòbils ni Internet. En definitiva com s'ha fet sempre.

A sis setmanes de la marató de Barcelona

Córrer una marató sempre comporta un munt de dubtes: anirà bé, seran suficients els quilòmetres i sessions dedicades a la preparació, el temps esmerçat en planificar cada cursa, el descans, per què vull córrer de nou una marató, etc.

A banda de la preparació física hi ha una part molt important de preparació psicològica que cadascú afronta a la seva manera. Cada corredor té les seves pròpies estratègies per assumir l'esforç que suposa participar en una prova d'aquestes característiques.

D'una banda, és molt important la càrrega de quilòmetres realitzats setmanes i mesos abans de decidir en ferm que es vol córrer una marató. Aquesta etapa ha de donar una forma física òptima que serà afinada a mesura que s'acosti la cita. En el meu cas aquesta fase ha estat del tot positiva doncs a data d'avui porto 48 setmanes seguides entrenant, amb més o menys intensitat. Gairebé un any sencer! Aquesta situació és la primera vegada que l'assoleixo. En altres ocasions havia enllaçat períodes de 39, 21, 16 setmanes, però el més normal és que la meva llibreta d'entrenaments estigui esquitxada de períodes d'1 o 2 setmanes sense activitat atlètica entre altres períodes d'entrenament. No és dolent deixar setmanes en blanc, el descans també és una manera d'entrenar, però en qualsevol cas és preferible sortir un dia a la setmana a trotar 30 minuts que deixar aquella setmana a zero.

Tenir aquest coixí de quilòmetres i sessions vol dir vèncer moltes vegades la mandra per calçar-se les sabatilles i sortir a trotar, juntament amb la justa i sovint necessària dosi de sort per no caure lesionat ni malalt. Així doncs, en aquesta ocasió, l'hàbit de sortir a córrer està ben assentat.

Un altre moment d'inflexió per a la motivació i la forma física que cal tenir present és la formalització de la inscripció a la cursa. Aquest moment marca l'acceptació i definició de l'objectiu, del repte en concret: córrer una marató. Per tant, es delimiten les setmanes prèvies en que cal assumir el repte i treballar de manera més planificada i ordenada. Fa sis setmanes que em vaig inscriure a la Marató de Barcelona 2011. Ara doncs, em trobo en el meu equador particular d'aquesta darrera fase preparatòria.

Des d'ara a la marató participaré en tres mitges maratons i tinc planificades entre 2 i 3 sessions per setmana de distàncies i intensitats variades. Les dues darreres setmanes, especialment la darrera, em serviran per agafar un ritme relaxat que em faci arribar al dia de la cursa amb la millor forma i estat anímic possible. El treball important, però, s'ha de fer en les quatre properes setmanes i dedicar les dues darreres a visualitzar el recorregut, imaginar l'ambient, planificar els temps de pas per punts quilomètrics rellevants, recordar altres maratons i desitjar que arribi el dia 6 de març per sortir a córrer i gaudir d'una nova marató.