Matinal al Puig Madrona

A l'extrem nord-occidental de la serra de Collserola trobem el Puig Madrona (341 m), una magnífica talaia que separa el Baix Llobregat del Vallès Occidental i que malgrat la seva escassa alçària esdevé un dels millors miradors dels confins de l'àrea metropolitana. Cap a l'oest la panoràmica domina bona part del Baix Llobregat, des del Papiol i Sant Andreu de la Barca fins al delta del Llobregat; la visibilitat cap al nord arribava avui a les muntanyes prelitorals de Montserrat, Sant Salvador de les Espases, l'Obac i la Mola; mentre que cap al sud es gaudeix de tota l'amplada dels turons emboscats de Collserola fins al cordal que s'estén entre el Tibidabo i el Puig d'Olorda.

El punt d'inici de l'excursió ha estat la masia de Can Barba, a la base del vessant nord de Puig Madrona. Després d'alguna divagació i dubtes de quin camí o pista calia seguir hem emprés l'ascensió seguint les marques blanques i grogues del PR C-35 que menen cap al cim. Primer per pista i tot seguit per un corriol dreturer, ens hem enfilat carena amunt envoltats d'un atapeït bosc d'alzines que desprenia olors de tardana i humida primavera. Sense pèrdua hem arribat al cim coronat per un vèrtex geodèsic i una torre de vigilància forestal.

Al cim hem coincidit amb altres excursionistes -pocs- i sobretot amb corredors i ciclistes de muntanya que després de recuperar l'alè emprenien sense gaire treva el seu descens. Un esperó rocallós parcialment arbrat ens ha convidat a seure per reposar, gaudir de la vista i fer alguna foto, nomenar les muntanyes (Sant Ramon, l'Ordal, Montserrat, Sant Salvador, la Mola, Tibidabo, Olorda...), pobles i ciutats (el Papiol, Sant Andreu de la Barca, Castellbisbal, Rubí, Terrassa...), fer un ganyip i un glop d'aigua. Les dues criatures, entre mos i glop i amb la seva desbordant i inacabable fantasia han lluitat contra algun ferotge senglar a lloms dels seus cavalls.

Hem seguit l'excursió baixant cap a l'àrea recreativa de la Salut on hem visitat l'ermita de la Mare de Déu de la Salut del Papiol, originària del segle IX, tot un tresor emmarcat entre prats i bosc. A continuació hem anat pel GR-96 direcció Valldoreix, sender que hem abandonat en uns cinc minuts per seguir els rètols del parc en direcció a Can Barba. Aquest camí és una pista tranquil·la i poc transitada que voreja el puig pel seu vessant oriental i enllaça amb el PR C-35. Arribats de nou al PR hem desfet el camí fins al punt d'inici.

En resum, una bonica excursió matinal que ens ha descobert un racó de Collserola per a nosaltres encara desconegut. A banda de les aturades per ganyipar i badar, l'ascens l'hem fet en uns 45 minuts, el mateix que hem trigat en retornar al punt d'inici.

La muntanya de Montserrat des del cim del Puig Madrona.

Per la seva àmplia panoràmica al cim del Puig Madrona hi trobem una torre de vigilància forestal.

L'ermita de la Mare de Déu de la Salut del Papiol, originària del segle IX i que dóna nom a una àrea d'esbarjo, s'assenta al sud del Puig Madrona.

Làpida que es troba a l'entrada de l'ermita de la Salut.

Aspecte de la tranquil·la pista que enllaça en GR-96 i el PR C-35 pel vessant oriental de Puig Madrona.

Hi havia una vegada en Ribalet...

El primer cap de setmana de maig vam estar a l'alberg de Can Ribals, a la Cerdanya. Es tracta d'un allotjament que dóna servei des de 1991 per a grups d'esplai, famílies, escoles i altres col·lectius. La casa, amb capacitat per a 86 persones, està ubicada en un entorn privilegiat, a menys d'1 km de Martinet i s'hi arriba per la carretera que va a Lles. L'alberg es troba enlairat per damunt del riu d'Arànser i la seva remor ens recorda contínuament que som enmig la natura, envoltats de bosc i muntanyes. Davant l'alberg hi ha una terrassa-mirador amb una panoràmica privilegiada de la serra del Cadí. Oi que sona bé? Doncs això és només l'escenari que els monitors i responsables de Can Ribals es van dedicar a omplir amb activitats per a la canalla i també els adults. Què més es pot demanar?

Entrada a Can Ribals, una granja reconvertida a alberg fa més de 20 anys. Foto: Jaume Ferrández

La terrassa-mirador de davant de l'alberg ens permet gaudir a tothora d'una magnífica panoràmica sobre la serra del Cadí. Foto: Jaume Ferrández

El riu d'Arànser passa a pocs metres de l'alberg de Can Ribals i confereix un entorn ideal per a les activitats a la natura. Foto: Jaume Ferrández

Dissabte a la tarda vam fer un recorregut d'aventura pels voltants de la l'alberg: tirolina, recorregut per un pont de mico per sobre el riu d'Arànser i tir amb arc. També vam passar una estona a l'interior de la casa fent una partida de tangram gegant mentre passava la tempesta i esperàvem l'hora de berenar. Després de sopar, ja en la fosca, i per acabar una jornada farcida d'activitats, ens van organitzar un joc de pistes pels voltants de la casa: lots, frontals, descobrir l'entorn de nit, observar els estels escampats per tot el nostre cel...

La tirolina va ser la primera de les activitats proposades dissabte a la tarda. Foto: Jaume Ferrández

Pont de mico sobre el riu d'Arànser. Foto: Jaume Ferrández

A l'endemà, un espectacular matí de primavera i la panoràmica sobre la serra del Cadí que veiem des de la nostra habitació ens van fer deixar la mandra per una altra ocasió i d'un salt vam baixar al menjador a esmorzar. L'activitat programada pel matí era un trekking aquàtic, dit d'una altra manera, una excursió pels voltants del riu. Però el cabal del riu havia augmentat degut a les pluges dels darrers dies i el desgel de la neu de les muntanyes i calia buscar una alternativa. Per sort la Cerdanya és plena de racons i els monitors ens van organitzar una excursió espeleològica. Va ser la cirereta del pastís!

Així doncs, després d'esmorzar i de recollir els equipatges vam partir de Can Ribals direcció Bellver de Cerdanya. El nostre objectiu: la cova d'Anes. Es tracte d'una cavitat d'uns 350 m de recorregut apte per a tothom i que permet descobrir el món subterrani de manera senzilla. Ara bé, convé dur un mínim material, com ara frontal, casc i calçat adequat. A més, en aquest cas els dos monitors ens van guiar en tot moment indicant els passos més compromesos, especialment per a la canalla. En total, a més dels dos monitors érem sis nens -de 3 a 8 anys- i sis adults. A l'entrada de la cova s'hi arriba per un camí ben marcat (vegeu mapa) en uns 45 minuts i uns 340 m de desnivell.

Camí d'accés a l'entrada de la cova d'Anes. Foto: Jaume Ferrández

Interior de la cova d'Anes, tota una descoberta per als excursionistes poc o gens avesats al món subterrani i una aventura per als més petits. Foto: Jaume Ferrández

Ho vam passar de primera i ens vam sentir molt ben acollits pels monitors i responsables de l'alberg. L'entorn, les ganes de fer noves coneixences i les activitats, dirigides als més petits però també per als adults, van ser els ingredients d'unes bones hores de lleure que recordarem.

Ah! I qui és en Ribalet, potser us preguntareu? Doncs en Ribalet és un esquirol  molt simpàtic que viu als boscos del voltant de Can Ribals i que te cura de tot aquest magnífic entorn. Quan sap que hi ha canalla a l'alberg, abans d'anar a dormir, apareix per saludar a petits i grans i desitjar que tinguin un bon son ple dels millors somnis.

Vosaltres pedaleu i jo corro

Fa uns dies les meves filles de 6 i 8 anys i jo vam fer una excursió improvisada entre Sant Boi i l'Hospitalet resseguint un tram del Llobregat pel seu marge dret. Elles anaven en bicicleta i jo vaig aprofitar per córrer al seu costat seguint el ritme que les seves pedalades imposaven. 

Vam arribar a Sant Boi amb la línia del Baix Llobregat dels FGC. La idea era anar fent, corrent o en bicicleta, fins a Cornellà o Bellvitge on agafar de nou el metro o el tren i retornar a casa, al barri hospitalenc de Santa Eulàlia. Gairebé sense adonar-nos vam anar completant el recorregut fins a casa i no vam haver d'agafar novament el metro. Aquest fet em va sorprendre gratament doncs era el primer cop que feia una sortida tant llarga amb les meves filles anant elles en bicicleta i jo a peu. Tot és provar-ho.

El recorregut és del tot pla i transcórrer, entre Sant Boi i la C-31 (Autovia de Castelldefels), per pista de terra. En aquest tram es fàcil trobar grups de ciclistes i persones que corren o passegen, i cal tenir certa precaució si no es te pràctica de circular en bicicleta.

És un passeig agradable on es poden fer parades per contemplar l'entorn: identificar edificis, com les torres de la plaça Europa, l'estadi de l'Espanyol, l'hospital de Bellvitge o l'hotel Hesperia; situar muntanyes, com ara Montserrat, la Morella, Sant Ramon, el puig d'Olorda o Sant Pere Màrtir; veure els avions acostar-se a l'aeroport o aguaitar ànecs i altres ocells.

Un cop travessat el Llobregat pel pas de vianants de l'Autovia de Castelldefels, vam seguir fins a l'Hospitalet i travessar els barris de Bellvitge i el Gornal fins enllaçar amb el carril bici que recórrer la Gran Via. En total uns 12 km que vam fer en unes 2 hores, amb parades incloses.

Fou una matinal variada i amb molts al·licients per a les meves filles: el viatge amb les bicicletes al tren, aprendre a circular en bicicleta amb altres vianants, la motivació de completar el trajecte sense haver d'agafar el metro... Ha suposat una bona experiència que de ben segur repetirem doncs ens va satisfer moltíssim. 

També m'ha servit per valorar noves opcions per gaudir dels espais que circumden el tram final del Llobregat ja sigui per passar una estona a l'aire lliure pedalant, corrent o fent agradables passejades, ben a prop de casa i fàcils de combinar amb el transport públic.

El tram final del Llobregat ofereix una àmplia panoràmica de les muntanyes que envolten el delta.

En el seu tram final els marges del Llobregat són ideals per fer excursions en bicicleta amb la canalla.

L'ermita de Santa Maria de Bellvitge, d'origen romànic, dóna nom al barri hospitalenc més proper al Llobregat.

Sobre l'avinguda de Vilanova i les vies un pas elevat uneix els barris de Bellvitge i del Gornal. A l'horitzó Collserola amb el Tibidabo.