Pluja d'estiu

Olor a terra mullada, llamps i trons que omplen l'espai, sensació de lleugeresa a l'espera de la calma. Malgrat sovint ens esguerri els plans, la pluja d'estiu neteja per fora i per dins.

Una cançó de CCR em fa pensar en tempestes d'estiu i algunes tardes amb el nas enganxat a la finestra veient ploure fins al desitjat arc de Sant Martí.

Campionats del Món de Natació #BCN2013. La primera setmana en tres instants

De la primera setmana dels Campionats del Món de Natació que s'estan celebrant aquests dies a Barcelona voldria destacar tres imatges d'entre totes les que m'han arribat a través de les xarxes socials. Per tant, és una tria particular, arbitrària i atzarosa.

La primera és sobre un dels moments culminats de la cerimònia d'inauguració, que sens dubte va ser el 4 de 7 aquàtic a càrrec dels Castellers de Barcelona. De castells i pilars se n'han pujat en llocs molt diferents a les places de viles i pobles, per exemple en cims de muntanyes com ara el Puigmal, el Cavall Bernat de Montserrat, la Castellassa de Can Torras, a Sant Llorenç del Munt, o el mateix cim del Montblanc, la muntanya més alta dels Alps. Però el repte de carrega'l a l'aigua, amb dos pisos submergits, realment deu ser un cas ben únic. Enhorabona!

El 4 de 7 dels Castellers de Barcelona. Foto: David Airob (elpatidigital.wordpress.com)

La segona fotografia que he triat és de la protagonista indiscutible de la setmana: la nedadora de l'equip de natació sincronitzada Ona Carbonell. Es tracta d'una foto que Andrea Fuentes va compartir al Twitter. A banda de jugar amb el nom de l'esportista i de la ciutat amfitriona de manera tant oportuna, la imatge plasma estètica, concentració i bellesa, aspectes d'aquesta disciplina esportiva i que Ona Carbonell ha sabut plasmar en els seus exercicis aquàtics.

Ona Carbonell concentrada abans de la competició. Foto piulada per Andrea Fuentes

Per últim, la tercera imatge triada és una que va ser piulada per Waterpolo en català on hi apareix la claca de l'Associació Esportiva Santa Eulàlia (AESE), un club esportiu del meu barri, a l'Hospitalet de Llobregat. L'AESE és una entitat esportiva de barriada, que com moltes altres fa una tasca grandiosa de suport i promoció de l'esport de base amb diverses seccions (bàsquet, waterpolo, natació...) i les activitats obertes a tothom en el poliesportiu municipal que gestiona. Durant el curs, a les tardes, la instal·lació és un formiguer de persones que van i vénen, un punt de trobada de pares i mares que van a recollir la canalla a les nombroses activitats extraescolars en que aquests participen, o bé de les persones que hi acudeixen per a la pràctica esportiva ja sigui conduïda o bé lliure.

M'ha fet gràcia veure en el marc dels Campionats del Món la pancarta d'un club local, com n'hi ha molts en barris, pobles i ciutats. És una mostra de l'entusiasme amb que es treballa per promoure l'esport de base malgrat les dificultats de tota mena que sovint troben clubs i entitats esportives per tirar endavant i mantenir un teixit associatiu amb una important i necessària funció social.

Esportistes de l'AESE a les Picornell. Foto: Waterpolo en català

30a Mitja Marató de Sant Cugat. Possibilisme atlètic

Abans de Sant Joan es van obrir les inscripcions per participar a la Mitja Marató de Sant Cugat 2013. Amb trenta edicions que celebra enguany, aquesta és una de les mitges més veteranes de Catalunya.

No sabria dir per quina raó fa temps que no hi participo, però en tinc bons records de la cursa, tot i que només hi he participat en cinc ocasions. La primera va ser el 1988 i les altres entre l'any 2000 i l'any 2005.

L'any 2003, coincidint amb la vintena edició, la cursa es va moure en el calendari per passar a fer-se a inicis de tardor. Abans es feia entre finals de gener i inicis de febrer, sovint amb unes temperatures força baixes que sumaven al·licient al repte. De les meves participacions recordo un ambient de cursa agradable i bona organització. Quant el recorregut el recordo variat i no precisament pla, d'aquells de prendre's la cursa amb calma i anar fent.

Les dues darreres edicions que hi he participat -2003 i 2005- fer la mitja de Sant Cugat era per a mi el primer contacte amb la distància de 21.097 m, com un test on mesurar les sensacions i plantejar la temporada després d'un estiu amb curses i sessions d'entrenament més aviat curtes.

Ja he anotat la data del 29 de setembre del 2013 a la meva agenda atlètica. Només caldrà trobar el moment per inscriure's i entrenar, és clar. No acostumo a plantejar-me les curses amb tants mesos pel mig. De fet, en els darrers temps, córrer una cursa per a mi és una "possibilitat atlètica" que es consolida segons es determinin els altres factors del meu lleure. En aquesta ocasió, a més, em cal un extra de motivació que només pot donar-me la perspectiva del temps, com per exemple tot un estiu per endavant. I és que la 30a Mitja Marató de Sant Cugat seria córrer la meva primera mitja des del febrer de 2011.