Avui diumenge hem fet una excursió d'allò més entretinguda per Collserola. Hem deixat el cotxe al coll de l'Erola i des d'allí hem començat a caminar cap al nord per la pista que segueix el GR-92. Es tracta d'una pista força ampla i transitada, principalment per ciclistes de muntanya, algun cotxe de tant en tant i pocs excursionistes. Hem caminat sense cap objectiu concret doncs l'únic propòsit que buscàvem era gaudir d'una passejada per la muntanya. Anàvem amb les nostres dues filles, de dos i tres anys i mig.
Ara dibuixem a la llibreta, ara fem una foto.
Aquí ensopego i aquí m'aixeco.
Vinga que no ha estat res!
Ara piquem una galeta i fem un glop d'aigua.
Sabeu? Aquests forats els fan els senglars per buscar menjar.
Anar amb nens petits a la muntanya exigeix un esforç extra de paciència. Però ben mirat ni més ni menys que en qualsevol cosa del dia a dia. I és que en el fons educar és això, carregar-se de paciència, tenir constància i ser coherents, i esperar els fruits sent conscients que, malgrat tot, la collita pot sortir malament. Avui ha estat la primera excursió que fèiem tots caminant, sense dur cap de les nenes a la motxilla. Ha estat divertit i sense insistir gaire hem acabat al turó de la Magarola (429 m), un bon mirador sobre el Vallès i Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada