La neu a l'àrea de Barcelona és un fenomen no molt freqüent, de no ser així no resultaria un fet tant màgic, sobretot quan som petits, i no tant petits. A banda de la gran nevada de la nit de Nadal de 1962, que no vaig viure en persona, però si he reviscut innombrables vegades pel relat dels més grans de la casa, les nevades sobre Barcelona han estat minses. Malgrat que amb aquestes coses sempre es tendeix a exagerar, la del 62 va ser un fet realment extraordinari i excepcional, tot i que sovint encara hi ha qui la posa d'exemple en afirmar allò tant sentit de que "abans nevava més que ara".
La primera nevada que recordo, amb l'exhaustivitat que la memòria selectiva permet, és la d'un dia de Reis de mitjans dels anys 70; estava malaltó i tant sols vaig poder veure alguns flocs de neu per la finestra.
Després recordo la d'un 10 de febrer de 1982 (o potser era 1983?). Era el dia del meu aniversari i va ser un bon regal; al dia següent vam arribar tard a classe degut a les estones que vam passar tirant neu abans d'arribar a l'escola. També recordo l'aigua neu que va caure durant la cavalgada de Reis de 1986.
Ja als 90, recordo una d'inicis de març de 1993; aquell dia vaig haver de creuar la ciutat en cotxe i vaig veure com d'incompetents som al volant quan cauen quatre volves de neu. El novembre de 1999 es va produir un fet insòlit, doncs va nevar a Barcelona i a algunes poblacions veïnes, mentre que a la resta de Catalunya lluia el sol. El gruix de neu va desaparèixer en poques hores i va fer que els menuts gaudissin d'un regal abans de Nadal. Era diumenge i jo estava d'excursió pel Camp de Tarragona i si la recordo és pel fet que me la vaig perdre.
Al gener de 2000 recordo que va nevar a Barcelona, però aquell cop només vaig veure la neu a través de la finestra del despatx, gairebé no va cuallar i tan sols es va emblanquinar la serra de Collserola. També tinc present la nevada de desembre de 2001, tot i que no va arribar a l'àrea metropolitana, si que va afectar gairebé tota Catalunya, era divendres i va coincidir amb moltíssims desplaçaments, possant de manifest la mala gestió front aquest tipus d'emergències. L'onada de fred que va seguir la nevada va conservar la neu durant dues setmanes després a cotes baixes, com ara alguns punts del Garraf. També recordo la del març de 2005, pocs dies abans del naixement de la meva filla gran, va deixar Collserola ben emblanquinada durant un parell de dies. I finalment la darrera, la nevada de la nit del dia de Reis de 2008, tan sols la recordaré per la visió d'un bocí del Tibidabo des d'un balcó de la Rambla. Aquesta vegada, tot i que el fred ha apretat, la neu ni tan sols ha caigut amb gràcia a la ciutat.
Segur que hi hagut altres nevades, i també n'he viscut vàries en altres llocs, però tal com deia la memòria selectiva sovint ens fa emmagatzemar allò que va associat a altres fets. En qualsevol cas, Barcelona no és un lloc de nevades freqüents i potser per això malgrat l'edat, quan neva no treuria el nas dels vidres veient com cauen els flocs; les incomoditats que pugui causar a una ciutat Barcelona és una cosa assumible, malgrat després tothom es queixi davant les autoritats i els responsables de la seguretat.
La primera nevada que recordo, amb l'exhaustivitat que la memòria selectiva permet, és la d'un dia de Reis de mitjans dels anys 70; estava malaltó i tant sols vaig poder veure alguns flocs de neu per la finestra.
Després recordo la d'un 10 de febrer de 1982 (o potser era 1983?). Era el dia del meu aniversari i va ser un bon regal; al dia següent vam arribar tard a classe degut a les estones que vam passar tirant neu abans d'arribar a l'escola. També recordo l'aigua neu que va caure durant la cavalgada de Reis de 1986.
Ja als 90, recordo una d'inicis de març de 1993; aquell dia vaig haver de creuar la ciutat en cotxe i vaig veure com d'incompetents som al volant quan cauen quatre volves de neu. El novembre de 1999 es va produir un fet insòlit, doncs va nevar a Barcelona i a algunes poblacions veïnes, mentre que a la resta de Catalunya lluia el sol. El gruix de neu va desaparèixer en poques hores i va fer que els menuts gaudissin d'un regal abans de Nadal. Era diumenge i jo estava d'excursió pel Camp de Tarragona i si la recordo és pel fet que me la vaig perdre.
Al gener de 2000 recordo que va nevar a Barcelona, però aquell cop només vaig veure la neu a través de la finestra del despatx, gairebé no va cuallar i tan sols es va emblanquinar la serra de Collserola. També tinc present la nevada de desembre de 2001, tot i que no va arribar a l'àrea metropolitana, si que va afectar gairebé tota Catalunya, era divendres i va coincidir amb moltíssims desplaçaments, possant de manifest la mala gestió front aquest tipus d'emergències. L'onada de fred que va seguir la nevada va conservar la neu durant dues setmanes després a cotes baixes, com ara alguns punts del Garraf. També recordo la del març de 2005, pocs dies abans del naixement de la meva filla gran, va deixar Collserola ben emblanquinada durant un parell de dies. I finalment la darrera, la nevada de la nit del dia de Reis de 2008, tan sols la recordaré per la visió d'un bocí del Tibidabo des d'un balcó de la Rambla. Aquesta vegada, tot i que el fred ha apretat, la neu ni tan sols ha caigut amb gràcia a la ciutat.
Segur que hi hagut altres nevades, i també n'he viscut vàries en altres llocs, però tal com deia la memòria selectiva sovint ens fa emmagatzemar allò que va associat a altres fets. En qualsevol cas, Barcelona no és un lloc de nevades freqüents i potser per això malgrat l'edat, quan neva no treuria el nas dels vidres veient com cauen els flocs; les incomoditats que pugui causar a una ciutat Barcelona és una cosa assumible, malgrat després tothom es queixi davant les autoritats i els responsables de la seguretat.
2 comentaris:
Doncs deunidó la bona memòria que tens, per selectiva que sigui: més aviat sembla un recull de dades estadístiques.
Jo sí que vaig viure la del 62. D'aleshores, les altres enfarinades em semblen només anecdòtiques.
Això sí, fan bonic.
Jaume soy el padre de Nerea, del espai familiar. Por fin te he encontrado, jeje. Nada, solo era para saludarte y decirte que me iré pasando por aquí de vez en cuando.
Publica un comentari a l'entrada