dimecres, 13 de maig de 2009

Gegants

Des de mitjans d'abril proliferen les festes majors de barris i ciutats. Tot i que el ple d'aquestes activitats tradicionals i festives arriba amb l'estiu, a la primavera ja ve de gust aprofitar les allargassades tardes fins al vespre veient desfilar i ballar parelles de gegants.

En part ara toca això: cercaviles de gegants, matins castellers, passejades per fires... Però ve de gust. L'excusa són els fills, però som nosaltres els adults els qui els acabem motivant. Ells, sovint preferirien quedar-se a casa jugant o anar al parc.

En el meu cas, les meves dues filles s'han acostumat a veure els gegants i els capgrossos de ben petites, a superar la por i el respecte que fan, a veure'ls com a personatges de contes i llegendes. I també han aprés a sentir, escoltar i a ballar les alegres tonades de gralles i timbals.

La mainada agraeix fer coses a l'aire lliure, és una font de descobertes pels seus sentits, i si a més està amanit amb música i gegants, el dia pot ser rodó. A més, en aquestes festes els més menuts comencen a fer front a algunes pors que aquest imaginari festiu els produeix d'entrada: el soroll de timbals, les cares, formes i volum de gegants i capgrossos, algun que altre petard, etc.

Enguany ja hem estat a dues cites geganteres: a les festes de Primavera de l'Hospitalet i a les de Sant Anastasi a Badalona. Aquesta darrera, el passat dissabte, ens va regalar un ball conjunt amb una vintena de gegants i gegantes, un bon final de festa.