El passat 7 de novembre es van celebrar a Barcelona les Jornades de Literatura Excursionista de la UEC que enguany van servir per homenatjar a Joan Cervera i Batariu. Així doncs, aquesta tradicional trobada de la cultura i l'excursionisme es convertia en un homenatge més que en un memorial, doncs era la primera vegada que es dedicaven les jornades a un excursionista que encara és viu.
Joan Cervera (Barcelona, 1926), sempre ha estat soci del Club Excursionista de Gràcia, que presidí des del 1957 al 1961 i on desenvolupà una important tasca directiva. També fou membre del grup de muntanya i escalada de l'entitat gracienca, el GEDE, que presidí entre 1953 i 1957. El 1953 fou membre fundador de l’ENAM on participà com a instructor i vocal. Al principi del seixanta fou cap del Grup de Socors de Muntanya i presidí la delegació catalana del GAME, del qual és membre d’honor. Des del 1960 també és membre del Groupe Pyreneiste de Haute Montagne francés (1960). Fou el primer president de Mountain Wilderness de Catalunya, creada el 1987 i de la qual ocupa la presidència d’honor des del 1999.
La seva activitat més destacada com a escalador es concentra, principalment, a les dècades dels anys cinquanta i seixanta amb nombroses escalades a Montserrat, Sant Llorenç del Munt, al Pedraforca, als Pirineus, a Gredos, als Picos de Europa i als Alps. Destaquen les primeres ascensions al Pic de Frondella per la cresta central (1951), la via subterrània al Casc de Marboré (1957) i la xemeneia nord del Marboré (1957), Roques d’en Benet (1959), cara nord del Pic Rouge del Pailla (1959), cresta d’Aubiste del Pic d’Ardiden (1962), aresta NW del Pic de Guingany (1962) i escalades a diverses agulles de les Calenques (1965).
Ha col·laborat activament en revistes i diaris (Avui, Serra d’Or, Excursionisme, Cordada i Mai Enrera). Ha escrit diversos llibres i n’ha prologat d’altres sobre l’excursionisme, l’alpinisme i la muntanya. El 1997 va rebre el XXXII Premi Sant Bernat de la FEEC per Soliloquis muntanyencs. Al llarg de la seva vida ha rebut nombroses distincions i homenatges, entre les quals destaquen la Medalla de Plata de la FEM (1961), la Placa d’Honor del Club Excursionista de Gràcia (1972), la Medalla de Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1993) i la Menció Especial per la millor trajectòria en favor de l’esport gracienc (1999).
Cervera ha participant sempre de manera activa a les diferents Jornades de Literatura Excursionista de la UEC, les diades Verdaguer Excursionista, i representant la seva entitat en els actes de la Flama de la Llengua, la Fira del Llibre de Collsacabra, les trobades de cantaires, i moltes d'altres manifestacions culturals vinculades a l'excusionisme.
Amb les jornades de Literatura Excursionista de la UEC d'enguany i l'edició del llibre que recull totes les aportacions a aquesta trobada, Joan Cervera potser hagi rebut l'homenatge més emotiu i sincer, el dels seus amics i incodicionals activistes d'un determinat excursionisme cultural.
Joan Cervera (Barcelona, 1926), sempre ha estat soci del Club Excursionista de Gràcia, que presidí des del 1957 al 1961 i on desenvolupà una important tasca directiva. També fou membre del grup de muntanya i escalada de l'entitat gracienca, el GEDE, que presidí entre 1953 i 1957. El 1953 fou membre fundador de l’ENAM on participà com a instructor i vocal. Al principi del seixanta fou cap del Grup de Socors de Muntanya i presidí la delegació catalana del GAME, del qual és membre d’honor. Des del 1960 també és membre del Groupe Pyreneiste de Haute Montagne francés (1960). Fou el primer president de Mountain Wilderness de Catalunya, creada el 1987 i de la qual ocupa la presidència d’honor des del 1999.
La seva activitat més destacada com a escalador es concentra, principalment, a les dècades dels anys cinquanta i seixanta amb nombroses escalades a Montserrat, Sant Llorenç del Munt, al Pedraforca, als Pirineus, a Gredos, als Picos de Europa i als Alps. Destaquen les primeres ascensions al Pic de Frondella per la cresta central (1951), la via subterrània al Casc de Marboré (1957) i la xemeneia nord del Marboré (1957), Roques d’en Benet (1959), cara nord del Pic Rouge del Pailla (1959), cresta d’Aubiste del Pic d’Ardiden (1962), aresta NW del Pic de Guingany (1962) i escalades a diverses agulles de les Calenques (1965).
Ha col·laborat activament en revistes i diaris (Avui, Serra d’Or, Excursionisme, Cordada i Mai Enrera). Ha escrit diversos llibres i n’ha prologat d’altres sobre l’excursionisme, l’alpinisme i la muntanya. El 1997 va rebre el XXXII Premi Sant Bernat de la FEEC per Soliloquis muntanyencs. Al llarg de la seva vida ha rebut nombroses distincions i homenatges, entre les quals destaquen la Medalla de Plata de la FEM (1961), la Placa d’Honor del Club Excursionista de Gràcia (1972), la Medalla de Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1993) i la Menció Especial per la millor trajectòria en favor de l’esport gracienc (1999).
Cervera ha participant sempre de manera activa a les diferents Jornades de Literatura Excursionista de la UEC, les diades Verdaguer Excursionista, i representant la seva entitat en els actes de la Flama de la Llengua, la Fira del Llibre de Collsacabra, les trobades de cantaires, i moltes d'altres manifestacions culturals vinculades a l'excusionisme.
Amb les jornades de Literatura Excursionista de la UEC d'enguany i l'edició del llibre que recull totes les aportacions a aquesta trobada, Joan Cervera potser hagi rebut l'homenatge més emotiu i sincer, el dels seus amics i incodicionals activistes d'un determinat excursionisme cultural.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada