divendres, 24 de febrer de 2012

Petita excursió matinal al Puig Castellar

Fa uns dies la meva filla gran i jo ens vam escapar a fer una petita excursió a la serralada de Marina. L'objectiu era el cim del Puig Castellar, a Santa Coloma de Gramenet, on hi ha les restes del poblat ibèric que donen nom al cim.

El dia no era gaire lluminós i la visibilitat escassa, però vam intuir que, malgrat els 303 m d'altitud d'aquest promontori, en dies clars la panoràmica ha de ser excel·lent. D'una banda el Barcelonès, des de les ribes del Besòs fins a Montjuïc i el delta del Llobregat al fons. De l'altra, la serra de Collserola i la plana vallesana. I més properes les queixalades del turó de Montcada i de la pedrera de la Vallençana.

El GR-92 circula pel cim de Puig Castellar,
entre Badalona i el riu Besòs.
L'itinerari que vam fer arrenca del carrer de Menorca, al capdamunt del barri colomenc del Sirguenlín. Un indicador ("poblar ibèric") dóna pas a una pista que remunta suaument. S'arriba a una cadena i es deixa una pista a la dreta que puja fins a una torre de vigilància forestal. Seguim rectes i poc després prenem un corriol que surt a la dreta, al costat d'una boca d'incendis, fins a la carena. Aquest camí està marcat com a GR-92. Ja a la carena el corriol planeja i envolta el Puig Castellar per la dreta fins a un mirador. Bon lloc per fer un ganyip i descansar.

Després entrem al recinte del parc arqueològic del Puig Castellar, tot un museu a l'aire lliure. Un vigilant, voluntari del Centre Excursionista Puig Castellar, ens informa breument sobre el que hi podem veure. Arribem al cim, badem, fem fotos i ens fixem amb les restes de cases i carrers.

Restes del poblat ibèric de Puig Castellar,
datat entre els segles V i IV aC i l'inici del segle II aC. 
Detall del carrer que culmina al cim del Puig Castellar, a la dreta.
De nou al mirador prenem el camí que dóna la volta a la muntanya per ampla pista i que ens retornarà al punt d'inici. El recorregut transcorre en tot moment per terreny fàcil i el desnivell és insignificant. Excursió molt apta per fer amb canalla. Al Puig Castellar també s'hi arriba des de Badalona, seguint el GR-92 des del monestir de Sant Jeroni de la Murtra.

Una breu matinal d'hora i tres quarts, parades a banda, compartint històries imaginàries, aprenent de pedres, arbres i plantes, recollint flors per l'altra meitat de família que romania a casa. Com a muntanyenc, agraït d'haver descobert un nou racó de muntanya; com a pare, content i satisfet per la impagable complicitat amb la meva filla.

2 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Res d'estrany si us haguéssiu trobat uns veterans, que sovint hi van -hi anem-.
Ah, torneu-hi quan floreixi la ginesta, sobretot pel cantó de Montcada. A veure si aleshores teniu el dia més clar.

JAUME ha dit...

Xiruquero-kumbaià: algun esquitx de ginesta hi havia; però res del que pot esdevenir. Estarem atents a l'esclat del groc per seguir el teu consell.

Molt freqüentat aquest turó, vam coincidir amb força gent: passejadors solitaris, corredors, ciclistes de muntanya...; per la banda de Badalona i Santa Coloma deu ser un passeig habitual per als veïns dels barris propers.