diumenge, 26 de febrer de 2012

Setmana de traspàs

Demà encetem la setmana que fa que aquest 2012 sigui any de traspàs. El febrer, el mes més curt del calendari esdevé excepcionalment, com passa cada quatre anys, un xic més llarg. Tot el que passi el 29 de febrer esdevé irreal i pot restar en l'oblit si volem convertir els fets en efemèride. Mera anècdota, però.

Però la veritable setmana de traspàs ha estat la que ara tanquem en que el disbauxat Rei Carnestoltes ha donat pas a la Vella Quaresma. És clar que per a la majoria dels adults aquestes cites del calendari passen molt desapercebudes. Però la sort que tenim alguns és que l'escola, a través dels nostres fills i filles, ens situa puntualment en el calendari de les tradicions.

És responsabilitat de pares i mares reforçar tot el que l'escola transmet, en certa manera és com si tornéssim a anar a escola. I això és un luxe que no podem menystenir, per l'acompanyament que fem als nostres fills i per a nosaltres mateixos. El temps que hi dediquem és irrepetible.

I dic luxe, doncs m'agrada reviure tradicions com la Castanyada, el Nadal, el Carnestoltes, la Quaresma, Sant Jordi i moltes altres. Moltes d'elles poden semblar anacròniques i sovint d'origen i forma confoses. Però tenen una funció que avui en dia penso que cal valorar, i és que ens sincronitzen amb el temps i els ritmes de la natura. I això no només és bo, si no també és necessari doncs vivim massa atrapats als ritmes de la tecnologia.

Per acabar, un parell de dibuixos que il·lustren la setmana que ara tanquem.

Dues seqüències de la crema del Rei Carnestoltes.
1. El Carnestoltes crema a la foguera mentre uns diables ballen al seu voltant.
2. Les cendres fumejants de la foguera. 

La Vella Quaresma amb el seu bacallà i les set cames, que simbolitzen les
set setmanes de dejuni per compensar els quatre dies de disbauxa.