Cursa del Prat 2010

El passat diumenge vaig córrer la cursa de la festa major del Prat de Llobregat. Aquesta és una cursa de 10 quilòmetres que com moltes d'altres que tenen lloc en poblacions dels voltants de Barcelona, ha anat creixent en nombre de participants en els darrers anys. Només a tall d'exemple, el 2004 hi van participar prop de 600 atletes i en aquesta darrera edició, que era la trentena, han finalitzat més de 1.100 corredors i corredores.

He participat en aquesta cursa en quatre ocasions i sempre m'ha resultat una bona cursa. El recorregut, que coincideix en alguns trams amb la cursa Delta-Prat que se celebra a la mateixa població a inicis de juny, és molt propici per fer bons registres. És en general planer, amb algun tram de terra i un final ràpid amb arribada a les pistes d'atletisme Moisés Llopart.

Enguany, després d'un estiu en què he mantingut un bon ritme d'entrenaments, la cursa m'ha anat força bé i a més he fet el millor registre en 10.000 m del darrer any i mig. No és que sigui un gran temps, però he estat tot aquest temps sense baixar dels 49 minuts, tot i quedar-m'hi ben a prop. Tot i que per a mi els temps assolits en una cursa sempre són relatius i no busco cap rècord ni objectiu, em satisfà i motiva trencar una barrera després de molt de temps.

Benvinguda tardor

Com si hagués estat en latituds meridionals, on l'hivern s'aferra al nostre estiu, aquest blog reneix quan arriba la tardor. I amb ella la pluja, que fa uns dies sembla refrescar i netejar l'ambient amb fuetades d'espetecs celestials.

Calia aquesta aturada, curta però vital; calia hivernar per gaudir l'estiu, banyar-se en llum i aire, i amb noves energies afrontar l'esdevenidor, més ordenat i necessàriament rutinari.

Enrere un estiu, llarg, sense calors excessives, amb el que hem sojornat a prop de muntanyes i rius, per gaudir de passejades, de l'aigua, dels horitzons i les persones.

Final d'etapa

Ahir va ser el darrer dia que vaig anar amb la meva filla petita a l'espai familiar de "La casa dels arbres".

Ja he parlat en altres ocasions (aquí, aquí, aquí i aquí) d'aquest servei adreçat a les famílies amb fills d'entre 0 i 3 anys. Durant 4 anys he assistit a aquest espai, primer amb la meva filla gran i després amb la petita.

Per a mi ha estat una molt bona experiència. Tot i tractar-se només d'un dia a la setmana, és un espai i temps de relació entre els infants, però també entre les famílies. Compartir neguits i preocupacions, conèixer altres realitats i circumstàncies familiars diferents a les meves, tot plegat m'ha ajudat a viure l'acompanyament en la creixença i l'educació de les meves filles d'una manera més relaxada, normal i activa.

Fent servir un símil, vaig arribar amb una motxila amb la carrega una mica descompensada i durant aquest temps l'he acabada d'omplir, he tret allò que no em calia i a més he distribuit pesos i formes per tal que fos més fàcil carregar-la.

L'espai familiar no fa les funcions d'una llar d'infants, ni les ha de fer. Tot i que hi ha l'assessorament de professionals, ells conduixen la dinàmica, però en la majoria dels casos són les mares, els pares o els avis, els que hi tenen més protagonisme: explicant els seus neguits i aportant possibles solucions; per la seva banda les professionals donen pistes i recomanacions de com gestionar cada moment, les etapes i moments clau en el creixement de cada nen...

Tot sovint sento a parlar que calen més places de llars d'infants. Ara per ara, em sap greu reconèixer-ho, però tal i com estan les coses, això és cert, i mentre la feina i la vida familiar estigui conciliada com ho està en aquests moments, seguirà havent necessitat de llars d'infants.

Sóc del parer que l'etapa dels 0 als 3 anys, fins i tot fins als 4 i 5, és una etapa clau per la vida dels infants. Són els seus màxims moments de descoberta i d'aprenentages bàsics, en aquests anys comencen a omplir les seves pròpies motxiles i comencen a guanyar certa autonomia en aquells aspectes més bàsics.

Qui sinò els pares o avis, l'entorn familiar en definitiva, pot donar l'acompanyament més important i necessari per l'infant? La família ha ser ser el màxim referent per aquestes etapes dels infants. En aquest sentit, la feina dels espais familiars complementa el paper de la família.

És cert que hi ha permisos de treball, reduccions de jornada, excedències... però no sempre s'aprofiten ni les condicions són les òptimes. Poder tenir cura dels fills a aquestes edats no només te un benefici per a la pròpia família, a més també és un guany social doncs estem parlant de l'educació dels futurs joves, pares i mares.

En definitiva, s'ha de madurar en aquesta cultura del que s'anomena conciliació de la vida familiar i laboral; penso fermament que per a que funcionin les mesures proposades des de l'administració i les empreses, que ara per ara no són gaires, cal també un canvi de mentalitat de les persones.

En qualsevol cas, valoro molt positivament la meva experiència a l'espai familiar de "La casa dels arbres". Em sento molt afortunat d'haver pogut compaginar la feina amb les activitats a l'espai familiar. He pogut adaptar l'horari laboral per tal de disposar un matí a la setmana durant els darrers quatre anys, entre setembre i juny.