Per una primavera de somriures

- When you're smiling -

Adaptació de The Zimmers

Potser hagués preferit una versió més dixieland d'aquest clàssic popularitzat per Louis Amstong o Duke Ellington, entre molts d'altres, però aquest vídeo de The Zimmers respon exactament al que sento a les portes de la primavera.

La vida pot ser (és) a voltes molt trista i dura; però no per això hem de deixar de somriure. Encara que sigui per alegrar el dia als altres, segur que sempre trobarem un motiu per somriure.

----------

Excursionejar a pas de mainada

Camí de la Morella es passa pel costat
de l'entrada de quatre avencs.

Omplim el matí d'un cap de setmana qualsevol anant d'excursió a la Morella, al massís del Garraf. S'escau el mot massís per aquest muntanyam que besa el mar entre Castelldefels i Sitges. Una muntanya d'orografia compacta i foradada per tot arreu: els túnels de l'autopista, les pedreres, els abocadors... però també pels forats misteriosos i profunds dels avencs.

Precisament l'excursió que ens regala el matí -una reedició de la sortida que vam fer el passat novembre- transcorre per un altiplà ple d'avencs i que acaba amb la fàcil ascensió a la Morella. Aquest cim, que no arriba de ben poc als 600 m, és un mirador excepcional sobre el Baix Llobregat.

Malgrat ser una excursió senzilla i que ja vam fer fa poc, repetir-la amb nous companys de camí motiva a grans i petits.

I és que la muntanya esdevé un lloc genial per trobar-se amb la mainada. Un espai ple d'estímuls i possibilitats per a la imaginació dels més petits. Un escenari a voltes hostil i que genera pors, però que esdevé un bé de Déu, genera aprenentatges i referma la confiança en un mateix quan la coneixes i l'estimes.

Com a adult, tornar a trescar per un indret ja conegut a pas de criatures i amb la mirada fixada en les seves descobertes, em fa reviure la muntanya des d'una perspectiva ben interessant, acaronant detalls que havien passat desapercebuts i imaginant històries que el pas apressat hauria deixat en el voral del camí.

La característica creu de la Morella i la singular torreta del vèrtex geodèsic.

Setmana de traspàs

Demà encetem la setmana que fa que aquest 2012 sigui any de traspàs. El febrer, el mes més curt del calendari esdevé excepcionalment, com passa cada quatre anys, un xic més llarg. Tot el que passi el 29 de febrer esdevé irreal i pot restar en l'oblit si volem convertir els fets en efemèride. Mera anècdota, però.

Però la veritable setmana de traspàs ha estat la que ara tanquem en que el disbauxat Rei Carnestoltes ha donat pas a la Vella Quaresma. És clar que per a la majoria dels adults aquestes cites del calendari passen molt desapercebudes. Però la sort que tenim alguns és que l'escola, a través dels nostres fills i filles, ens situa puntualment en el calendari de les tradicions.

És responsabilitat de pares i mares reforçar tot el que l'escola transmet, en certa manera és com si tornéssim a anar a escola. I això és un luxe que no podem menystenir, per l'acompanyament que fem als nostres fills i per a nosaltres mateixos. El temps que hi dediquem és irrepetible.

I dic luxe, doncs m'agrada reviure tradicions com la Castanyada, el Nadal, el Carnestoltes, la Quaresma, Sant Jordi i moltes altres. Moltes d'elles poden semblar anacròniques i sovint d'origen i forma confoses. Però tenen una funció que avui en dia penso que cal valorar, i és que ens sincronitzen amb el temps i els ritmes de la natura. I això no només és bo, si no també és necessari doncs vivim massa atrapats als ritmes de la tecnologia.

Per acabar, un parell de dibuixos que il·lustren la setmana que ara tanquem.

Dues seqüències de la crema del Rei Carnestoltes.
1. El Carnestoltes crema a la foguera mentre uns diables ballen al seu voltant.
2. Les cendres fumejants de la foguera. 

La Vella Quaresma amb el seu bacallà i les set cames, que simbolitzen les
set setmanes de dejuni per compensar els quatre dies de disbauxa.