dimarts, 18 de desembre de 2007

Ara ve Nadal...

Ja fa dies que els carrers dels nostres barris llueixen llums i guarniments nadalencs. S'acosta el Nadal i és temps de recolliment per a uns, d'esbarjo per a altres i de màxim consum per a molts. Portes endins cadascú ho prepara i ho espera de manera particular i diferent.

A mi aquests dies no em deixen indiferent. D'una banda per que m'agrada compartir taula amb la família, els parents i les persones estimades. També acostumo a felicitar el Nadal i desitjar un feliç any als amics més propers. Mai ho visc com un compromís, és una cosa que tinc ganes de fer i em fa sentir bé. Potser és que a casa ens agraden les celebracions i així ho fem també quan s'escauen aniversaris. En quan als regals, per Nadal és el moment més important de l'any, sobretot si hi ha infants al nostre voltant, i els Reis s'encarreguen de fer-ho amb màgia.

Però d'altra banda, aquest període de l'any m'exalta pel desig de compres impulsives i induïdes des de la maquinària comercial: anuncis, publicitat, festius amb comerços oberts, etc. I no només amb les joguines i regals, sinó també amb els àpats i aliments. Fa anys que la nostre societat ha sobrepassat tots els límits del que és raonable i les festes de Nadal són un compendi de despropòsits insultants.

Per Nadal tothom ha de ser feliç i fer bona cara, tant se val si la resta de l'any ens tirem els plats pel cap. I només es pot ser feliç si comprem més i regalem més. És una invitació a tirar la casa per la finestra, que s'accentua per Nadal però perdura tot l'any, doncs sempre hi ha motius per consumir, sobretot amb la incorporació de tradicions foranes. Les tradicions s'acaben reduint al consum i perden la seva eficàcia com a instruments de cohesió entre generacions. Un signe més que la nostra societat postindustrial no toca ni quarts ni hores.

En qualsevol cas, Bon Nadal i Feliç 2008,

"Només l'amor il·lumina el que perdura,
només l'amor converteix en miracle el fang,
només l'amor engendra la meravella."