Vuit mils, molt més que xifres

Avui he assistit a la presentació del llibre d'Eduard Sallent, Cels de safir (Ed. Cossetània), a la llibreria Altaïr de Barcelona. El llibre explica en 14 relats, un per cada vuit mil, les vivències de diferents alpinistes catalans que han assolit algun d'aquests cims.

De l'Annapurna de Bohigas i Lucas del 1984, fins al Broad Peak d'Ester Sabadell del 2007, passant pel primer Everest català (1985), o els agredolços Dhaulagiri (1986), Makalu (1991) o K2 (2004), fins a completar els 14 vuit mils. L'autor ha anat recreant una trama per cada cim a partir de les converses amb els diferents protagonistes, una feina de més de dos anys que plasma l'experiència més humana que alpinística, més sentimental que tècnica, de cada una de les ascensions.

A més de l'autor i d'Enric Faura, director de la col·lecció, han intervingut en una mena de torn de paraules, alguns dels protagonistes: Òscar Cadiach -l'alpinista català amb més vuit mils-, Ester Sabadell, Josep Noguera, Jordi Canyameras, Lluís Rafols, Eloi Callado i Carles Vallès. En general tots han agraït la seva participació en l'elaboració del llibre i amb més o menys convenciment, han convingut la importància de les persones, dels sentiments i emocions que omple de sentit les muntanyes, més enllà de les xifres, altituds i rànquings.

Em venen ganes de llegir aquest llibre, potser serà el meu Sant Jordi d'enguany. En part també tinc el desig de rellegir alguns episodis de l'alpinisme català, ara des de l'altaveu que ens ofereix l'Eduard Sallent, per veure si encara em resulten un mite, com ho van ser el primer Everest, la cara sud de l'Annapurna, el Dhaulagiri, i tantes altres expedicions que vaig documentar per preparar les entrades del Diccionari de l'excursionisme català.