dijous, 5 de juny de 2008

L'11-S de 1983

Aquesta setmana TV3 ha estrenat un concurs sobre els 25 anys d'emisions de la cadena autonòmica. Això m'ha fet pensar en la data d'inici de les emisions i en el lloc on jo era aquell 11 de setembre de 1983. Era a Núria amb el grup que en aquell temps anava d'excursió. No ho recordo gairebé, però diria que aquell vespre d'inici de TV3 èrem al sorollòs i sempre ple de fum, però sovint també acollidor, bar de Núria.

Aprofitant aquell pont de la Diada una dotzena de nois i noies vam acampar a l'esplanada de darrera el santuari. De tot aquest grupet que més o menys vam seguir sortint de manera freqüent a la muntanya, alguns van deixar les excursions per altres aficions, i uns pocs vam consolidar un petit nucli que ens proposàvem nous objectius. Això ja es podia intuir aquell setembre de 1983 en aquesta primera anada col·lectiva a Núria: tot el grup va ascendir el Puigmal, el gegant de la zona, per la coma de l'Embut, però a l'endemà només tres vam fer part de l'Olla, del Nou Creus al Finestrelles.

Durant uns anys, com per a molts excursionistes, Núria va ser per a nosaltres una escola d'iniciació a l'alta muntanya. Anar d'excursió era gairebé sinònim d'anar a Núria o a Ull de Ter. L'accés en tren cap aquestes valls pirenenques i el fet que cap de nosaltres encara no tenia permís de conduir, feia d'aquest el nostre destí més freqüentat. No ens importava la repetició de cims, al contrari, ens ajudava a recordar la situació dels que ja havíem pujat i com poder fer-los de nou des d'altres bases i sota condicions diferents.

Aquell setembre de 1983 s'ignificà el meu primer contacte amb l'alta muntanya pirenenca, la descoberta d'un medi hostil i atractiu alhora, que després vaig tornar a viure en ple hivern o a la primavera, amb gel, vent o neu nova. Tot plegat ens ajudava a guanyar experiència, millorar la tècnica i crèixer amb seguretat.

A finals dels anys 80 vam posar els ulls a altres valls i cims del Pirineu i no va ser fins a mitjans dels 90 que la travessa del GR-11 em va portar de nou a Núria. Vaig veure per primer cop la transformació de l'entorn del santuari. No hi eren ni el mateix bar ni els barracons que feien de refugi, i si una allau de visitants molts d'ells desconeixedors de la muntanya. És evident que calia un canvi i algunes millores, però res era el que jo havia conegut anys enrere. També és cert que l'actual parc temàtic hagués pogut ser més agresiu amb l'entorn, sobretot tenint en compte que no si pot arribar per carretera. Si a més pensem en com s'han transformat altres zones del Pirineu, encara podem donar gràcies. Només desitjar que això sigui tot i no es desenterrin antics projectes.