dimarts, 2 de setembre de 2008

Bardamina 1

FILLA: Pare, on has anat d'excursió aquest cap de setmana?
PARE: Doncs he anat a pujar una muntanya molt alta; bé, n'hi ha de més altes, però aquesta Déu n'hi do!

F
: Com es diu la muntanya?
P: És diu Bar-da-mi-na.



F: M'expliques la història de l'excursió amb un dibuix?
P: Vinga som-hi. Mira, hi he anat amb el padrí de la teva germana. Vam agafar el cotxe i vam anar fins a un poble del Pirineu que és diu Eriste. Saps? Aquest poble està més lluny que Andorra (allà on vas perdre el teu xumet); i més lluny que la vall de Boí (allà on vam veure les falles per Sant Joan).

F: Ah si? I l'excursió?
P: Doncs vam conduir fins a Eriste i després per una pista de muntanya fins al final. Després ens vam posar les botes i carregar la motxila, i vam seguir el camí fins a un refugi. A que no t'imagines que hi havia al voltant del refugi quan vam arribar?

F
: Elefants.
P: Noooo. Hi havia vaques que pasturaven. Al refugi vam sopar i vam anar a dormir ben aviat. A l'endemà ens llevàvem molt d'hora per esmorzar i començar l'excursió. Saps una cosa? Quan vam començar a caminar ens vam haver de posar aquella llum al front per veure el camí.

F
: Quina llum?
P: Si dona, aquella amb la que jugues a vegades. A poc a poc es va anar fent de dia i les vam apagar. Vam caminar fins a uns estanys i ja veiem el cim del Bardamina. Però no estàvem sols. Saps que ens estava mirant des de unes roques?

F: Qui?
P: Uns isards.



P: Després vam seguir pujant fins a un estany gelat i d'allà fins al cim, pujant i pujant entre un munt de pedres. Des del cim vam veure moltes i moltes muntanyes, més grans, més petites; i també molts estanys. També vam menjar una mica i després vam començar a baixar fins al refugi, on vam dinar i descansar. Després vam recollir totes les coses a la motxilla i vam tornar fins el cotxe. I cap a casa.