De nou l'inici de temporada em torna a la rutina. I si bé no em sap greu reprendre els horaris ordenats de la feina, de les escoles i del dia a dia -fins i tot ho trobo necessari- enguany està sent un xic difícil seguir amb el ritme d'entrenaments que voldria.
Fins a finals d'agost vaig assolir els propòsits que m'havia plantejat després de la mitja d’Empúries, on vaig tenir molt bones sensacions. Després d'aquesta cursa vaig comptar les setmanes que restaven per finalitzar la temporada i quants quilòmetres i sessions hauria de fer per tal de superar els registres de la temporada anterior. Finalment vaig tancar la temporada 2009-2010 segons el previst.
Ara bé, el mes de setembre i el que portem d'octubre, tot i haver sortit almenys un cop a córrer a la setmana, no m'està satisfent. De nou cal una motivació per no deixar de córrer i seguir amb aquesta afició. És quan corro que hi veig clar, doncs és un bon complement per equilibrar el meu estat anímic, només una mica semblant al caminar per la muntanya, enmig d'un bosc o vora una cinglera.
1 comentari:
Les rutines van bé a molts nivells, sobretot si són rutines ben pensades i desitjades. I tota la vida està plena d'entrenaments si es vol veure així. M'agrada la idea
Publica un comentari a l'entrada