dimecres, 19 d’octubre de 2011

Jo tampoc tinc por

- Uh! Oh! no tinc por -
Lletra i música: Marc Parrot

Al tercer llibre de la trilogia Jaume I el Conqueridor "Parleu o mateu-me" d'Albert Salvador (Columna, 2001) em fixo en la següent frase:

"Obres sense pensaments i pensaments sense sentiments no són altra cosa que buidor."

La majoria de coses que fem a la vida són instrumentals i no han d'anar més enllà de la seva utilitat. Però les coses importants han de ser transcendents encara que només sigui per a nosaltres mateixos.

La família, les amistats, les aficions i la feina, tot i que no sempre en aquest ordre, formen part d'aquesta llista de prioritats que m'omplen el temps i la vida. Si, la feina també, doncs sigui la que sigui no la concebo com una faceta aliena a la persona. En la feina hi deixem part de nosaltres i per tant ens ha de satisfer el què fem. El dia a dia és ple de petits reptes professionals, això m'apassiona.

Amb el temps m'adono, però, de com la incompetència fa que els entorns de treball siguin com un bosc fosc i dens, ple de sorolls amagats que provoquen pors i incerteses. Però bé, seguim i ens en sortim, doncs en el fons creiem en nosaltres mateixos.

I avui posaré música a aquest sentiment de la mà de la família dels Súpers i de la seva darrera cançó. Petits o adults tots tenim pors i cal assumir-les per créixer.


----------

3 comentaris:

MPG ha dit...

Tens raó. Sentim.nos valents de la nostra vida. I amb algú al costat, molt millor.

marta (volar de nit) ha dit...

Paraules de veritat que deixen encara en més evidència la buidor. Toca treballar de valent i no tenir por. Però costa. Costa empassar-se la buidor quan també hi és i les prioritats van una mica coixes. Feliç dimarts!

JAUME ha dit...

MPG: està clar que compartir les pors et fa més fort i valent. Però cal aprendre a assumir les pròpies pors.

Marta: les prioritats canvien segons el moment i les circumstàncies, i per això poden trontollar; però cal ser pacients i confiar al màxim en les pròpies conviccions. I gràcies; el dimarts ha estat tímidament feliç; he repartit energies per les prioritats diverses que ara m'ocupen i he pogut omplir un cop més la buidor de la impotència. Molta sort!