dilluns, 28 de novembre del 2011

La Morella: avencs, margalló i garric

Ahir vam fer una excursió matinal fins al cim de la Morella (593 m), el punt més elevat del massís de Garraf.

El punt de partida de l'itinerari, que en tot moment segueix el GR-92, és el pla d'en Querol, un altiplà amb esplèndides vistes sobre el mar, on s'hi arriba per carretera des de Castelldefels. El primer tram de l'excursió circula per terreny pla per un senderó envoltat de garric, romaní i margallons, que donen color als afloraments de roca calcària característica del massís.

Panoràmica des del pla d'en Querol.

El margalló és la palmera autòctona més septentrional d'Europa.

També es passa per alguns dels avencs del pla de Campgràs com el del Llamp, de la Sílvia, de l'Asensio o dels Llambrics, els quals estan ben senyalitzats.

Entrada a l'avenc dels Llambrics, el de més fondària de l'itinerari.
El sender mena a una pista asfaltada que segueix fins a una cruïlla on s'inicia la fàcil ascensió a la Morella. Un cop arribats gaudim d'una àmplia panoràmica: des de Montserrat, Sant Llorenç del Munt i el sector meridional de la serra de Collserola, fins a les elevacions més properes de l'Ordal, el puig d'Agulles i el castell d'Eramprunyà. El més impressionant, però, és la visió sobre el delta del Llobregat i el pla de Barcelona, que com un formiguer s'estén urbanitzat als peus de Collserola.

Des de la Morella el GR-92 segueix cap al puig d'Agulles, Eramprunyà i Sant Climent de Llobregat. Però aquest tram ja el farem un altre jorn.



2 comentaris:

L'hora del tàper ha dit...

Impressionen aquests avencs!!! No tan pel que es veu a primer cop d'ull sinó pel que t'imagines que pot passar si caiguessis.

Jaume Ferrández Rubió ha dit...

Com a mínim tindries un bon ensurt. A mi el que em fa feredat és el món subterrani que s'hi amaga. No m'hi ficaria mai, però envejo la gosadia els espeleòlegs que s'hi deixen caure,