Mai he seguit cap tradició de començar l'any fent res determinat, i menys en relació a la muntanya. De fet, en molt comptades ocasions he realitzat la primera excursió de l'any durant els primers dies de gener. Enguany ha estat possible i ara ja fa dies, aprofitant un dia entre setmana de les vacances de Nadal -tot un privilegi- vaig sortir d'excursió per Montserrat.
Vam pujar al cim de Sant Jeroni des de la Vinya Nova, un vessant de la muntanya que no coneixia més que sobre el mapa i de veure'l des de l'autovia, i malgrat semblar feréstec, ressec i inaccessible, és realment un entorn frondós i molt recomanable.
L'itinerari escollit puja pel camí dels Francesos seguint el PR C-78 fins a trobar el camí que ve del monestir i que mena al cim de Sant Jeroni. De baixada vam seguir aquest camí en direcció al pla de les Taràntules fins a prendre el camí del Pont, el qual davalla de nou pel vessant sud de la muntanya fins a la Vinya Nova.
En definitiva, una volta distreta i solitària, excepte en el tram que coincideix amb el camí de Sant Jeroni que és molt concorregut pels excursionistes que pugen des del monestir o des de Sant Joan.
La muntanya de Montserrat sempre supera les expectatives, màgica per a uns i carregada de simbolisme per altres, endinsar-se en el seu entramat de camins, canals i roques sempre és un plaer per a la descoberta. Enguany miraré menys el mapa i m'hi acostaré més a trepitjar els seus camins.
Vam pujar al cim de Sant Jeroni des de la Vinya Nova, un vessant de la muntanya que no coneixia més que sobre el mapa i de veure'l des de l'autovia, i malgrat semblar feréstec, ressec i inaccessible, és realment un entorn frondós i molt recomanable.
L'itinerari escollit puja pel camí dels Francesos seguint el PR C-78 fins a trobar el camí que ve del monestir i que mena al cim de Sant Jeroni. De baixada vam seguir aquest camí en direcció al pla de les Taràntules fins a prendre el camí del Pont, el qual davalla de nou pel vessant sud de la muntanya fins a la Vinya Nova.
En definitiva, una volta distreta i solitària, excepte en el tram que coincideix amb el camí de Sant Jeroni que és molt concorregut pels excursionistes que pugen des del monestir o des de Sant Joan.
La muntanya de Montserrat sempre supera les expectatives, màgica per a uns i carregada de simbolisme per altres, endinsar-se en el seu entramat de camins, canals i roques sempre és un plaer per a la descoberta. Enguany miraré menys el mapa i m'hi acostaré més a trepitjar els seus camins.
 |
| Una cabra progressa, gairebé desapercebuda, per l'inclinat conglomerat montserratí. La trobeu? |
 |
| Roques de formes i noms curiosos que esdevenen tot un joc endevinatori: els Plecs del Llibre, el Montgròs, la Roca Plana dels Llamps, la Salamandra, la Roca del Migdia, el Gegant Encantat... |
 |
| Panoràmica del vessant nord de Montserrat des del cim de Sant Jeroni, amb els Ecos i els Frares Encantats. |
 |
| El Cavall Bernat, l'agulla més emblemàtica de tot el massís. |
 |
| Pel camí de la Vinya Nova envoltem l'Aubarda Castellana i el Puntal de l'Aubarda, a la dreta. |
2 comentaris:
Jo si que he trobat la cabreta!!!:)
I la cordada que escala el Cavall Bernat?
Publica un comentari a l'entrada