Ahir va començar la primavera i avui és el Dia Mundial de la Poesia. Ignoro si la UNESCO va triar aquest equinoccial dia per a tal celebració. Em pregunto si a l'hemisferi sud, on acaba de començar la tardor i s'inicia el camí cap a l'hivern austral, també se celebra avui aquest dia mundial.
L'intent de resposta em porta a un record de setembre de 1996. Ens trobàvem viatjant per Argentina i concretament a Posadas, la capital de la província de Misiones. L'estada va coincidir en ple equinocci i per carrers i places la llum del sol allargava les ombres dels estudiants de batxillerat que repartien fulls, ara en diríem flyers, impresos amb poemes per celebrar l'arribada de la primavera austral.
Mots com ara creació, paraula, poesia... evoquen vida, flor, primavera... Però més enllà del tòpic, que possiblement trobem en moltes cultures i manifestacions artístiques, estarem d'acord que la poesia és a tot arreu, sempre, i que qualsevol moment de l'any pot esdevenir creatiu, inspirador i poètic. Conclusió evident.
El propòsit -en alguns casos despropòsit- dels dies mundials, sempre ben intencionats i mediàticament oportuns, és reflexionar, celebrar, valorar, reivindicar, actuar i conscienciar sobre un tema que sovint és una assignatura pendent en vies de resolució i que sovint passa desapercebuda per a les persones que amb prou feines tenen garantits uns mínims bàsics.
En el cas de la poesia la UNESCO ens convida a reflexionar sobre el poder del llenguatge poètic i les capacitats creatives de les persones, a reivindicar la poesia com un art actual i un mecanisme de diàleg entre cultures, a valorar la poesia com un vehicle de comunicació artística per als parlants de llengües amenaçades i a recolzar la diversitat lingüística, entre d'altres propòsits.
En el cas de la poesia la UNESCO ens convida a reflexionar sobre el poder del llenguatge poètic i les capacitats creatives de les persones, a reivindicar la poesia com un art actual i un mecanisme de diàleg entre cultures, a valorar la poesia com un vehicle de comunicació artística per als parlants de llengües amenaçades i a recolzar la diversitat lingüística, entre d'altres propòsits.
El meu propòsit, que avança en ferm des de fa setmanes, és deixar-me acompanyar pel so de la paraula i llegir més poesia, per a mi i per als altres, en veu alta i ben fort, escoltar els més menuts que són poesia i tendresa tothora.
La poesia és un vent que desperta emocions, promou desitjos i propòsits. Com aquest poema de Pedro Miguel Obligado (1892-1967) que ens van regalar uns estudiants de batxillerat de la ciutat argentina de Posadas el vespre de setembre de 1996 per celebrar l'arribada de la primavera austral.
1 comentari:
Publica un comentari a l'entrada