divendres, 2 d’octubre de 2015

Després del terratrèmol, Nepal truca a la porta


El passat 30 de setembre es va presentar a la sala d'actes del Centre Excursionista de Catalunya el número especial de la revista Muntanya en el qual la publicació ret un homenatge al Nepal, país castigat pels terratrèmols dels dies 25 d'abril i 12 de maig d'enguany.

La sala era plena per escoltar els parlaments del president del CEC, Josep Manuel Puente, de Ferran Alexandri, director de Muntanya, i de Lluís Belvís, alpinista i consol general del Nepal. En acabar el torn de paraules es va projectar el documental "Nepal, un paradís al peu de l'Himàlaia", de Jordi Pons, on l'alpinista català ens aproxima al Nepal de finals de la dècada 1970: la gent, la cultura i les creences, el grau de desenvolupament...

El monogràfic "En homenatge al Nepal" recull activitats muntanyenques que es poden realitzar al Nepal, en concret una selecció dels cinc trescs més clàssics i espectaculars que s'hi poden dur a terme, i dedica un reportatge al no menys espectacular descens del canyó de Runchet Khola. També repassa les primeres expedicions catalanes a l'Everest amb un escrit de Conrad Blanch, cap de la primera expedició catalana que arriba al sostre del món el 1985, mentre que la crònica alpina de Joan Jover la dedica a fer un repàs de les ascensions més destacades realitzades per alpinistes catalans a l'Himàlaia nepalès.

Però més enllà de proposar activitats per gaudir de la muntanya al Nepal i recordar les fites de l'himalaisme català, Muntanya ha volgut explicar el context de la catàstrofe per comprendre millor com afecta un terratrèmol de gran magnitud a un país de creences ancestrals que es debat entre el flagell de la pobresa i ser una de les meques de l'alpinisme mundial. Per aquest motiu Muntanya ha comptat amb les col·laboracions d'Alfred Montserrat i el seu article on explica l'activitat sísmica al Nepal, i d'Albert Arnau que ens aproxima a les accions de cooperació que es desenvolupen en els escenaris devastats per recuperar, si més no, certa normalitat. Per la seva banda, l'article d'Enric Soler sobre el budisme ens ajudarà a comprendre millor la significació d'unes creences que se'ns dubte marquen la cultura nepalesa i el caràcter de la seva gent.

D'especial rellevància són les aportacions de Lluís Belvís, alpinista i consol general del Nepal a Barcelona, a qui Muntanya dedica una entrevista, de l'alpinista Jordi Pons, membre de la primera expedició catalana en assolir un vuit mil, o de l'alpinista Ferran Latorre, que es trobava en plena ascensió al Makalú quan va tenir lloc el primer dels terratrèmols. Tots ells han petjat les muntanyes del Nepal en nombroses ocasions i testimonien els lligams que han teixit amb el país i com comparteixen el pesar dels seus habitants.

Per acabar, el monogràfic de Muntanya recull informació pràctica sobre agències de viatges especialitzades a organitzar trescs al Nepal i d'organitzacions no governamentals que des de fa anys treballen al Nepal en tasques de cooperació i desenvolupament, així com un recull de publicacions i guies per conèixer millor el país abans d'emprendre viatge.

Sens dubte aquest especial és una bona eina per acostar-se a aquest país que de sempre ha estat molt estimat pels muntanyencs i alpinistes catalans. Si mai hi heu estat sabreu que les seves immenses valls i muntanyes són mítiques i atrauen les mirades a la vegada que ens fan sentir no res, i potser per aquest motiu desperten l'interès de qualsevol persona amant de la muntanya. Les seves gents tenen en la mirada i el somriure la tenacitat de la perseverança i d'estar segurs que en sortiran reforçats d'aquest atzucac.

El turisme de muntanya i aventura és la principal font d'ingressos del país i després del terratrèmol passaran anys fins que no es torni a normalitzar la situació. No obstant això, cal no deixar d'anar-hi i visitar el Nepal per tal de contribuir a la seva recuperació. I en aquest sentit, l'especial "En homenatge al Nepal" publicat per Muntanya és també una crida a viatjar al Nepal, ja sigui per fer-hi un tresc, visitar les ciutats com Katmandú, Patan o Pokhara, acostar-se a les altes valls de l'Himàlaia, visitar els parcs nacionals del sud o conèixer de primera mà els projectes de cooperació que s'hi desenvolupen.