diumenge, 28 de febrer de 2016

Marató de Barcelona 2016

Participants en el tram de la Diagonal a prop del km 30 de la Marató de Barcelona 2009.
Falten dues setmanes per la marató de Barcelona. Sigui, o no, la primera vegada que es corre una marató, els dies previs són plens de dubtes i neguits, però també d'una llarga i dolça espera. Enrere queden setmanes de preparació, d'espolsar-se la mandra per sortir a trotar, però també de descans i satisfacció per les sessions d'entrenament i les curses realitzades.

No obstant això, són setmanes que es viuen amb impaciència i inquietud. Es compten els terminis: dues setmanes, deu dies, una setmana, cinc dies, tres, dos, vint-i-quatre hores, deu hores, som-hi...

Fa quatre anys que no vivia aquesta sensació de les setmanes prèvies a una marató. La darrera marató que vaig córrer va ser la Marató de Barcelona 2011. En aquest temps no he abandonat pas l'afició de sortir a córrer, però tampoc m'he plantejat participar de nou en una marató. Des del 2011, però, no he obviat la celebració de la marató i he procurat viure l'ambient que l'envolta visitant la fira dels esports, participant en la Breakfast Run i, com no podria ser d'altra manera, sortint a animar els participants el dia de la cursa. Tot plegat per mantenir l'espurneig del desig de prendre-hi part amb el temps.

Aquest any hi participo de nou amb il·lusió renovada. El mateix dia de la marató, el diumenge 13 de març, farà 28 anys que vaig acabar la meva primera marató, la "XI Marathon Catalunya-Barcelona'88". En veure la data de la marató del 2016 vaig pensar en aquesta coincidència i que seria una bona manera de celebrar aquest fet. A més, si tot va bé i acabo la cursa, serà la meva desena marató a Barcelona, una dada rodona per a una celebració particular. 

Els records de les experiències viscudes, com la primera marató acabada, poden aportar il·lusió per afrontar la cursa. També és molt rellevant l'experiència i la motivació creixent fruit dels entrenaments, les curses i els petits objectius que s'assoleixen setmana rere setmana. Però la raó més poderosa per plantejar-se el repte de córrer una marató és tenir la certesa que la línia d'arribada marca l'inici de tot plegat.