dimarts, 31 de gener de 2017

El pessebre, la Candelera i el pas del temps


El 2 de febrer se celebra la festa de la Candelera, que recorda la presentació de Jesucrist al Temple de Jerusalem, uns quaranta dies després del seu naixement. El 2 de febrer també marca la fi del cicle del Nadal i el dia que, segons la tradició, es desmuntava el pessebre.

A inicis de febrer, el Nadal ja queda lluny i el sentit de la Candelera, com de moltes altres tradicions resta difuminat. S'imposa l'imperi de la vida atrafegada i amb ella es perd el sentit del temps; tot esdevé més efímer i, en certa manera, ens allunyem dels ritmes de la natura.

Mantenir el pessebre muntat fins a la setmana de la Candelera, encara que no sigui per un compliment estricte de la tradició cristiana, és també una forma de recordar que la natura te un temps, a més de ser una mostra de respecte al temps esmerçat en el seu muntatge.

El pessebre és una representació popular del naixement de Jesús que esdevé un ritual per als infants i un joc per als que ja no ho som. Obrir les caixes amb les figures, els suros i tot el parament, desembolcallar les peces, fer cap a la Fira de Santa Llúcia a la recerca de noves figures per engrandir el ramat d'ovelles o afegir nous personatges a les escenes. Després, un cop muntat, parar-se a contemplar i donar vida als paisatges imaginaris que hem construit. Tot plegat esdevé un entreteniment que ens retorna per uns instants a la infantesa i ens connecta al ritme alentit de la natura a l'hivern.

Ara les figures i els suros ja descansen embolcallats entre paper de diari, dins les caixes de cartó que tornarem a obrir de nou quan la tardor es precipiti cap a l'hivern.