Les trail running d'en Clariana

Algunes vegades he parlat en aquest bloc de l'amic Clariana, aquí i aquí. Ara feia temps que no en sabia res, pensava que havia deixat de córrer doncs fa molt que no coincidim ni a la carretera de les Aigües ni en cap cursa. De fet pensava que tornava a fer més muntanya i excursions, una afició que mai ha abandonat però que en els darrers temps havia deixat en segon terme.

He rebut un correu seu i resulta que, no només no ha deixat de córrer sinó que està molt motivat en entrenar per la marató de Barcelona del 2011. Em comenta que en els darrers mesos ha sortir a córrer sense deixar cap setmana en blanc, que fins fa poc no tenia cap objectiu, però ara veu factible tornar a plantejar-se la marató. Per últim, resulta que ha estat escollit per una casa de calçat esportiu per provar unes noves sabatilles per córrer per la muntanya i m'envia una foto. Increïble, estic desitjós que m'expliqui de què va tot això.

Jean Bouin 2010

Ahir vaig córrer la cursa open de la Jean Bouin. És la meva tercera participació en aquesta prova i vaig poder constatar una vegada més com aquestes curses de caire popular han guanyat participants en els darrers anys i per a molts esdevé un punt de trobada per córrer amb amics, coneguts i prendre els carrers de la gran ciutat durant un matí de diumenge. Si en la meva primera participació, l'any 2002, els arribats no superaven el miler, i el 2006 van ser uns 2.500, ahir van finalitzar aquesta cursa de 10 km gairebé 7.200 atletes.

Vaig fer 4 minuts més que a la cursa de la Sagrera del diumenge anterior, amb uns 350 corredors i corredores arribats, i és que les curses multitudinàries no ajuden a mantenir un ritme de cursa constant i no són propicies per fer bons temps donat que es produeixen aglomeracions en els girs o canvis de ritme sobtats. Però això no vol ser una excusa, al contrari. Hi ha curses populars i curses populoses. En aquestes segones un ja sap al que va i és millor no plantejar-se cap objectiu més enllà de gaudir de la cursa, d'un matí fresc però assolellat i recórrer trams comuns a altres curses que es fan a Barcelona.

Particularment vaig gaudir del recorregut, sense forçarel ritme en cap moment i amb molt bones sensacions. De fet, en alguns moments de la cursa, i fins tot previs, vaig reviure moments de les darreres maratons que he corregut a Barcelona. Els pavellons firals, la sortida i l'arribada i alguns trams del recorregut em van recordar altres curses, però sobretot la marató.

A més, vaig fer l'aproximació a la cursa i el retorn a casa corrent, la qual cosa va convertir una cursa matinal de 10 km, en una sessió d'entrenament de gairebé 19 km. Sensacions i quilòmetres semblen fixar-se en la data del 6 de març de 2011.

Hotel malenconia

- Hotel California -

Lletra i música: Eagles (1976)

Tot un clàssic dels anys setanta que, sense entrar en detalls, sempre m'ha evocat una tristesa lleugera, pel dubte i la incertesa de l'esdevenidor, per haver deixat passar una oportunitat o un temps que mai no tornarà, un punt de no retorn en l'existència de cadascú, una sensació que es repeteix en diverses etapes de la vida.

----------