dimecres, 19 d’octubre del 2011

Jo tampoc tinc por

- Uh! Oh! no tinc por -
Lletra i música: Marc Parrot

Al tercer llibre de la trilogia Jaume I el Conqueridor "Parleu o mateu-me" d'Albert Salvador (Columna, 2001) em fixo en la següent frase:

"Obres sense pensaments i pensaments sense sentiments no són altra cosa que buidor."

La majoria de coses que fem a la vida són instrumentals i no han d'anar més enllà de la seva utilitat. Però les coses importants han de ser transcendents encara que només sigui per a nosaltres mateixos.

La família, les amistats, les aficions i la feina, tot i que no sempre en aquest ordre, formen part d'aquesta llista de prioritats que m'omplen el temps i la vida. Si, la feina també, doncs sigui la que sigui no la concebo com una faceta aliena a la persona. En la feina hi deixem part de nosaltres i per tant ens ha de satisfer el què fem. El dia a dia és ple de petits reptes professionals, això m'apassiona.

Amb el temps m'adono, però, de com la incompetència fa que els entorns de treball siguin com un bosc fosc i dens, ple de sorolls amagats que provoquen pors i incerteses. Però bé, seguim i ens en sortim, doncs en el fons creiem en nosaltres mateixos.

I avui posaré música a aquest sentiment de la mà de la família dels Súpers i de la seva darrera cançó. Petits o adults tots tenim pors i cal assumir-les per créixer.


----------

divendres, 14 d’octubre del 2011

Cap a on anem?


Rètols i més rètols. Marques i més marques. Rètols nous i flamants al costat d'altres de vells i deteriorats que no es substitueixen. No és difícil trobar cruïlles de camins plenes de rètols i informacions sobre itineraris.



La infoxicació fa temps que ha arribat als camins de muntanya. Sovint la informació d'aquests rètols i senyalitzacions alimenta la confusió, es planten nous pals en comptes d'aprofitar altres ja existents al costat mateix i no sembla que hi hagi cap mena de coordinació entre les institucions, entitats o associacions que promouen itineraris.


Calen tants rètols? No hi ha rutes massa senyalitzades? És efectiva tanta senyalització? Com és que es creen noves rutes per allà on n'hi ha d'altres? Existeix algun ens que hauria d'ordenar aquest desori i no ho fa?


Cal una àmplia reflexió sobre la senyalització dels camins de muntanya i la proliferació de noves rutes que en molts casos aprofiten trams de senders ja senyalitzats i homologats. Com en tantes coses que afecten el territori és sens dubte una qüestió complexa de solucionar, però si més no caldria frenar aquesta tendència i posar una mica d'ordre per recupera el nord.


A continuació alguns exemples per a tots els gustos:












dimecres, 12 d’octubre del 2011

El temps de la represa atlètica

Durant els darrers quatre mesos la meva activitat atlètica ha estat molt oblidada. Després d'enllaçar 15 mesos d'activitat atlètica continuada -entre febrer de 2010 i maig de 2011- amb nombroses sessions i 32 curses, entre elles 7 mitges maratons i 1 marató (Barcelona, 2011), ja fa ja un mes que no surto a córrer.

Sempre hi ha alts i baixos i sovint el cos també demana una aturada per prendre's les coses amb un altre ritme. És moment, doncs, de donar temps al temps per a que retornin les ganes de córrer i els objectius atlètics es refacin.

Potser aquest moment serà un instant, dies, setmanes o mesos, però aquí estaré per calçar-me les sabatilles i sortir a trotar.