El pont del primer de maig hem estat a Andorra. El bon temps de primavera ens ha acompanyat en tot moment. El dijous de viatge cap al Pirineu ja va ser un bon presagi de paisatges esclatants de color i llum. Divendres visitem la vall d'Incles i fem una breu excursió camí del refugi de Juclar. A l'endemà fem una excursió plàcida i senzilla a la capçalera de la vall de Ransol.
L'itinerari és variat, primer per bosc fins al refugi de Coms de Jan, i després per neu de qualitats diverses fins a la carena. Finalment asolim un bony (2.689 m) entre el pic de Ransol i la portella de la Coma de Varilles. La vista és fantàstica però no gaire àmplia. A banda i banda del carener els cims de la Serrera i el d'Anrodat ens limita la visió d'altres pics. Tot i això intuim els de Rulhe i d'Escobes. Cap al nord també veiem el massís de la muntanya de Taba i cap al sud, als nostres peus, seguim la curta vall de que tributa a la vall del Valira d'Orient, on s'aixeca part d'un dels dominis esquiables d'aquest país; més enllà veiem els cims fronteres amb la Cerdanya.
Des de les alçades el Pirineu d'Andorra és fantàstic, un lloc ideal per realitzar travesses i ascensions. Però en tornar a la vall a poc a poc tornem a copçar la depredació exercida sobre el seu territori. He visitat Andorra molt sovint, en moltes ocasions per raons familiars, i mai he entés aquesta pressió urbanística ara ja ireversible, i que malgrat les evidències i els impactes sembla que no s'aturarà.
No puc creure que aquesta forma de creixement sigui la única fòrmula per crear riquesa en un territori de muntanya. Potser la única justificació sigui les escases possibilitats de negoci que ofereix l'alta muntanya. Però tot i així veig que no és sostenible ni assenyada, doncs la hipoteca és massa alta, i el territori i la gent que hi viu no ho suportaran. No és un bon exemple a seguir, tant de bo a les comarques del sud de la serralada es prengui nota, en alguns llocs encara s'està a temps, tot i que els cercadors d'oportunitats no s'aturen. Potser la crisi de la construcció o les evidències de canvi climàtic, sovint catastrofistes, facin replantejar alguns projectes. Em dóna tristesa veure com es malmet d'aquesta manera el Pirineu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada