Bateig d'escalada a Montserrat

Com cada primer diumenge d'octubre des de fa 42 anys un grup de socis del Club Excursionista Pirenaic es van trobar ahir al matí per anar a celebrar la trobada "Del cànem al perló". Érem un bon grupet disposat a caminar fins als voltants del refugi Vicenç Barbé des de Can Maçana. Per a mi ha estat la primera vegada que participo en aquesta trobada i per motius diversos, tots ells bons motius, em sembla que no oblidaré aquest dia fàcilment.

La regió de les Agulles de Montserrat, amb la Cadireta i la Foradada a l'esquerra de tot.

D'una banda, per poder sortir d'excursió en família després de setmanes d'estar pendents de la salut dels pares (en les darrers dies la situació ha fet un tomb i ara podem ser un xic més optimistes).

En segon lloc per veure les meves filles, de 4 i 6 anys, trescar per aquests paratges enrevessats de la regió d'Agulles i com s'enfilaven pels còdols de la base d'alguns dels seus monòlits (risc controlat amb l'ai al cor).

I en darrer lloc per que ahir vaig fer la meva primera escalada montserratina gràcies al material, consell i ànims de la resta d'escaladors del grupet. Va ser la via de l'Esquerra (55 m, IVº) del Gep Llarg.

Sempre m'ha aficionat culminar l'ascensió a un cim, als Pirineus especialment, després d'uns tram de cresta o d'una grimpada. El dia de la primera escalada havia d'arribar tard o d'hora, i malgrat feia molts anys que tenia pendent provar això d'enfilar-se paret a munt penjant d'una corda, mai he perseguit aquest anhel amb obsessió ni desfici.

Em vaig trobar molt còmode i segur, i tot i l'alegria continguda -amb l'edat les primeres vegades són més racionals- ara m'il·lusiona imaginar quina podria ser la propera agulla a escalar. No crec que vagi gaire més enllà del IVº montserratí -hi ha roca per a afartar-se- però ara sentiré l'escalada com un món a descobrir, malgrat sóc conscient que calen uns mínims coneixements tècnics i, com no, bones companyies.

En qualsevol, cas ahir vaig fer un petit pas que no pressuposava en el meu esdevenir excursionista. Ara només sé que espero gaudir, almenys un cop a l'any, de les trobades "Del cànem al perló".

Progressant per la via de l'Esquerra del Gep Llarg.