Ahir vaig acompanyar l'Anna, de tres anys, a l'escola per darrer cop aquest curs. Han estat molts matins que hem fet la mateixa petita excursió de creuar la plaça del mercat fins a la porta de la llar d'infants, on hi ha la classe de la lluna. El primer dia va ser emocionant, amb la incognita de com aniria l'adaptació; per sort una lluna matinera ens va distreure i acompanyar. Ahir, en el darrer dia de curs la lluna també mirava com travessavem la plaça camí de l'escola.
Ha estat un any intens de creixement per a tots, n'hem aprés moltíssim i ha estat un assaig general del que serà durant molts anys. Durant tot el curs la lluna ha estat present i l'hem seguida allà on hem anat. M'agrada pensar, i em satisfà, que l'Anna sigui capaç, petita com és encara, de mirar més enllà del que l'envolta, cap al cel i l'horitzó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada