divendres, 21 de maig del 2010

Enllaços musicals

El Bésame mucho, a ritme d'acordió amb arranjaments enllaunats, el Guantanamerara, amb un duet de guitarra i trompeta gens compassats, la Cançó del lladre amb guitarra acústica o una bossa nova massa suau pel brogit i l'enrenou de primera hora del matí, a més de melodies orientals amb instruments exòtics i d'adaptacions dels principals top ten de la llista de la setmana (de fa anys, molts anys, és clar).

Són algunes de les melodies que m'acompanyen durant uns instants en l'enllaç de la L1 a la L3, o viceversa, melodies que posen música al frenètic devenir dels vianants. El joc sovint consisteix en reconèixer la cançó abans que el corrent d'aire produït per l'arribada del metro absorveixi d'una glopada les notes escampades per l'andana.

dimecres, 19 de maig del 2010

No estem per romanços, però un dia és un dia

- Romancillo de mayo -
Text: Miguel Hernández

Por fin trajo el verde mayo
correhuelas y albahacas
a la entrada de la aldea
y al umbral de las ventanas.

Al verlo venir se han puesto
cintas de amor las guitarras,
celos de amor las clavijas,
las cuerdas lazos de rabia,
y relinchan impacientes
por salir de serenata.

En los templados establos
donde el amor huele a paja,
a honrado estiércol y a leche,
hay un estruendo de vacas
que se enamoran a solas
y a solas rumian y braman.

La cabra cambia de pelo,
cambia la oveja de lana,
cambia de color el lobo
y de raíces la grama.

Son otras las intenciones
y son otras las palabras
en la frente y en la lengua
de la juventud temprana.

Van los asnos suspirando
reciamente por las asnas.
Con luna y aves, las noches
son vidrio de puro claras;
las tardes, de puro verdes,
de puro azul, esmeraldas;
plata pura, las auroras
parecen de puro blancas
y las mañanas son miel
de puro y puro doradas.

Campea mayo amoroso;
que el amor ronda majadas,
ronda establos y pastores,
ronda puertas, ronda camas,
ronda mozas en el baile
y en aire ronda faldas...

----------

divendres, 7 de maig del 2010

Lluites per començar el dia i altres frases

És hora de llevar-se. Des del silenci i la fosca, a poc a poc els sorolls i la llum omplen cada racó del menjador i de les habitacions.

Ja estem llevats. La petita no vol vestir-se i te un punt d'inici d'enrabiada que per sort puc i sé aturar. Visca! Com un mitjó, li he donat la volta a la situació. És cosa de paciència, repetir pacientment les explicacions, sense suplicar, fins que ella diu aquell vaaale arrossegat desitjat i que és la clau per seguir.

En paral·lel a aquest trànsit la gran s'ha pres la llet i s'ha vestit per anar a l'escola, no pas sense distreure's, entretenir-se i enjugassar-se amb qualsevol polsim o impuls que atragui els seus sentits, ni deixar anar algunes d'aquelles sentències que fora de context ens fan somriure.

-Pare, és que el cervell no em fa cas.
-Papi, jo volia néixer abans que tu i la mamà, volia ser la primera.
-Pare, no se m'ha acabat la son.
-Pare, el pantaló no em deixa ficar-hi la cama.
-… entre d'altres.

Però per fi enfilem el corredor, cartera, jersei, tot a punt. Volta de clau per obrir la porta i de sobte…. PAPA CACA. Tornem a entrar. Hi ha urgències que no poden esperar i de nou la paciència i la comprensió s'apodera del meu ésser.

Un dia més, però, haurem arribat a l'escola a temps, i després de deixar la petita amb l'avi (com ens ho faríem sense els avis!), enfilo satisfet el camí cap a la feina, satisfet, alegre i sabedor de la fortuna que és, malgrat tot, acompanyar als fills en la seva educació.

dimarts, 4 de maig del 2010

Mitja d'Empúries, el retrobament

El passat diumenge vaig córrer la I Mitja Marató d'Empúries que, juntament amb una prova de 10 km, s'estrenava enguany al voltant de la Marató d'Empúries. Ha estat un encert aquest nou format de matinal atlètica a Empúries. Fins ara la marató s'havia combinat amb un terç de mataró, però la resposta dels atletes populars ha estat millor amb la proposta d'enguany.

Dit això, la cursa ha estat molt satisfactòria per a mi. Des de l'Escala vaig anar caminat fins a Empúries, on es munta la sortida i l'arribada. Com els altres anys en que he participat en aquesta cursa (un cop a la marató i dues vegades al terç), la passejada fou molt agradable amb l'encalmat golf de Roses com a horitzó encerclat pels relleus dels estreps més orientals dels Pirineus.

Només iniciar la cursa les sensacions van ser molt positives. El dia, núvol i plujós, era ideal per córrer. En tot moment vaig sentir-me molt relaxat, sense forçar i afinant el ritme a mesura que anaven passant quilòmetres.

El registre assolit m'ha satisfet doncs ha estat el millor de la temporada, però les sensacions viscudes durant la cursa i després m'han motivat a plantejar nous reptes atlètics, entrenaments i curses. I és que aquesta temporada he deixat un xic relegada la distància de 21,097 km. A les dues mitges fetes a la tardor (Castellbisbal i Ripoll) vaig acabar tocat, i al febrer a Barcelona vaig retirar-me al quilòmetre 10. La manca de motivació i el cansament, van fer decaure l'entusiasme que ara he recuperat.